Arxiu d'etiquetes: català

La meua llengua no es negocia


En els propers mesos podrem vore l’estira i arronsa dels partits al congrés per aprovar o no els pressupostos generals de l’Estat. Negociacions, concessions i tractes d’última hora marcaran aquesta necessària aprovació. Dic necessària perquè no s’ha d’oblidar que encara a dia d’avui comptem amb els pressupostos de l’austeritat del que fou ministre d’Economia del govern de M. Rajoy, el senyor Montoro. 

FMRPedagògica

D’una banda, hi ha els partits del bloc de la dreta i l’extrema dreta, uns partits que l’únic propòsit és el de posar traves al progrés. De l’altra, es troba el partit d’Arrimadas, al mig del no res, i sense trobar la seua posició al taulell. Una Arrimadas que ha reclamat uns pressupostos generals de l’Estat “sense contrapartides que atempten contra la igualtat entre espanyols”, i insta el govern de Sánchez a “rectificar la seua voluntat d’excloure l’espanyol com a llengua vehicular” i “frenar que puga blindar-se legalment l’exclusió” del castellà del sistema educatiu d’aquells territoris amb llengua pròpia. Ja veieu que per a Arrimadas que tots i totes tinguem dret a l’ensenyament de les dues llengües oficials va en contra de la igualtat. No sé què entendrà ella per igualtat. Tot açò evidencia novament que en llei lingüística el partit neoliberal sols es mou per la ràbia i no acaba d’entendre la diversitat i idiosincràsia  d’un estat plurilingüe. 

L’anomalia que hem viscut i malauradament continuem vivint els valencians i valencianes, en què molts de nosaltres no hem tingut la sort de poder estudiar en la nostra llengua; vetada en l’educació pública, les institucions, o en alguna part de la sanitat, no ens ha permés ni tan sols saber-la escriure. On s’ha vist desgavell de tal magnitud en què més de la meitat d’un poble no sap escriure la llengua que parla? Doncs això amics i amigues és l’Estat espanyol i el seu règim del 78 qui ho permet. Ella ho sap, és totalment conscient, ja que ha viscut la major part de la seua vida en un territori amb llengua pròpia com és Catalunya. Però no ho accepten, elles són les de les proclames de “España una y no 51”. Ells són els de les polítiques recentralitzadores i que de mica en mica el pes dels diferents territoris s’acabe. Elles són les filles i els nets d’aquells que ens van portar a viure 40 anys en blanc i negre i 40 anys més de claudicació i d’ofrenar noves glòries a un estat que ens ha xuplat la sang de manera sistemàtica i literal.

Aquesta senyora vol fer del castellà la llengua vehicular a tot l’Estat, perquè creu o realment vol creure que hi ha xiquets i xiquetes que no l’aprenen a l’escola. Vol crear la falsa notícia que el castellà està en perill, quan jo no conec ningú -repetisc: ningú- que no sàpiga parlar castellà. En canvi, el que sí que és cert i fàcilment demostrable són els milers de valencians i valencianes que no saben parlar la meua llengua. 

Vam lluitar, lluitem i continuarem lluitant per poder viure plenament en la nostra llengua. Decidim valencià, el català de tots.

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Coordinador Decidim-Comarques del Nord