Venim del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà

Fa uns dies el Tribunal Suprem espanyol va sentenciar que la normativa per a tramitar les reclamacions per discriminacions lingüístiques de l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià, no és conforme a dret.

Aquesta setmana el Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) estudia la petició d’una família de Canet de Mar en contra de l’ensenyament en català, i de moment, ha imposat unes mesures cautelars que obliguen l’escola que el 25% de les classes es facin en castellà.

No hi ha setmana on no aparega una nova denúncia per discriminació envers la nostra llengua. Som un col·lectiu perseguit pel feixisme lingüístic imperant de l’Estat espanyol, on no cap una altra manera de comunicació lingüística que no siga el castellà.

L’anomalia que hem viscut i malauradament continuem vivint els valencians i valencianes, en què molts de nosaltres no hem tingut la sort de poder estudiar en la nostra llengua; vetada en l’educació pública, les institucions, o en alguna part de la sanitat, no ens ha permés ni tan sols saber-la escriure. On s’ha vist desgavell de tal magnitud en què més de la meitat d’un poble no sap escriure la llengua que parla?

Son moltes les xiquetes i xiquets que no l’aprenen a l’escola, i així i tot, volen crear la falsa notícia que el castellà està en perill, quan jo no conec ningú -repetisc: ningú- que no sàpiga parlar castellà. En canvi, el que sí que és cert i fàcilment demostrable són els milers de valencians i valencianes que no saben parlar la meua llengua. 

La llengua és el principal valor patrimonial que tenim com a poble, i no podem parlar d’història, tradicions i cultura als nostres pobles sense fer-ho en valencià.

És per això la importància que demà dissabte, ens sumem als actes organitzats per la Plataforma unitària Castelló per la Llengua en la commemoració del 89 aniversari de les Normes de Castelló. Omplim els carrers i demostrem que som un poble viu, organitzat i que lluitarem fins al final per salvar la nostra llengua, el valencià, el català de totes i tots.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

L’alcaldessa que no estimava el valencià

I no, aquesta vegada no és ningú de cap partit de dretes. És una alcaldessa que, malauradament, a pesar de formar part d’un partit que porta la bandera de la llengua en la teoria, en la pràctica deixa molt a desitjar. Bé, tampoc voldria generalitzar, ja que al PSPV hi ha coneguts i conegudes que sí que estimen la llengua, i seria injust amb elles qualificar-les així. Vull matisar dues coses abans d’endinsar-vos en la meua reflexió.

En primer lloc, voldria donar tot el meu suport a l’associació AFCAS en la seua lluita contra de la fibromiàlgia, i donar-los l’enhorabona per poder disposar de la plaça Major de Castelló amb el vermut solidari.

En segon lloc, vull deixar clar que totes aquestes línies són responsabilitat personal meua i de ningú més. La Plataforma unitària Castelló per la Llengua res té a vore amb açò. De fet, per donar el vistiplau a un text com aquest, hauria de passar per assemblea i votar-lo entre les més de vint entitats que en formen part, també el PSPV ha pesar de no aparèixer a les reunions des de fa temps.

Estic enfadat, i ho estic pel fet que des d’alcaldia, i dic alcaldia perquè em consta que és des d’ací on un any més s’ha pres la decisió de no permetre als col·lectius de la llengua i la cultura de Castelló, dignificar, defensar i promoure la llengua de Castelló a la plaça Major. No caldria recordar que l’any 2019 es va signar una carta lingüística amb l’Ajuntament de Castelló i, entre altres punts, està el de promoure la nostra llengua com a tret definidor essencial que tenim com a poble, i d’ací la importància que exercisca de paper vehicular en la societat.

Les Normes de Castelló van significar una fita importantíssima per a la normalització de la llengua i la vertebració del País, i com a tal es mereixen un respecte. Enguany, per primera vegada en els darrers deu anys, l’acte central de commemoració de les Normes va haver d’exiliar-se a l’Alcora a causa de la negació per part de l’alcaldia de Castelló de permetre celebrar l’acte a la Plaça. Entre altres motius al·legaven que no estava permés “eixe tipus d’actes”. I clar, després de vore la programació de grups musicals, i altres tipus d’actes organitzats per altres associacions, he pogut verificar que la decisió respecte a les Normes és totalment arbitrària.

La plaça Major de Castelló és un dels emblemes de Castelló, així com haurien de ser-ho les Normes ortogràfiques del nostre valencià per a la senyora Amparo Marco, i des d’aquestes línies li demane una rectificació en les seues decisions. Perquè ja ho va dir Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Que és l’infrafinançament?

La discriminació històrica que patim els i les valencianes, ha contribuït decisivament al nostre empobriment.

Això, afegit a un model econòmic amb treballs precaris i poc respectuós amb el territori i les mesures preses en favor de les elits i de la banca arran de les darreres crisis econòmiques, ha aprofundit aquesta injustícia.

Que el capitalisme cada vedada tinga més força i la classe treballadora menys, és un fet i una realitat, no una qüestió ideològica. Les estadístiques són clares, i després de la crisi del 2008 o de la pandèmia, podem comprovar novament com els rics, són això, més rics.

Des de Decidim, una de les entitats impulsores de la Crida pel Finançament, hem anat organitzant les darreres setmanes una seguida de xerrades-debat de nord a sud del país per posar sobre la taula les conseqüències d’eixe infrafinançament, i per a contribuir al debat públic i trobar eixides justes  i en benefici de la majoria social.

Utilitzem molt la paraula infrafinançament, però malauradament hi ha un percentatge de valencians que no tenen clar les conseqüències de l’infrafinançament.

Des d’alguns sectors fan el possible perquè la ciutadania no siga conscient de tot açò, utilitzant dades o estadístiques tècniques, moltes vegades incomprensibles per a la majoria. I si parlem en termes populars i preguntem a la gent que li sembla que cada any paguem més i ens tornen menys que a altres llocs de l’estat?

Però que vol dir model de finançament? Doncs els impostos que paguem els 5 milions de valencians i valencianes, que van majoritàriament a Madrid on ells els gestionen i ens donen a la nostra Generalitat una part, sempre mínima i insuficient, per gestionar algunes competències com per exemple educació. Com sabem per l’experiència dels darrers anys, si les competències no venen acompanyades d’una partida pressupostària, no fem res.

Al País Valencià tenim un Infrafinançament anual 1.600 milions, un deute il·legítim de més de 50.000 milions amb un 25% dels recursos dedicats a l’amortització del deute.

I si a tot açò ajuntem el mal finançament amb les poques inversions que rebem per part de l’estat, això ens converteix, encara més, en un territori tercermundista si ho comparem amb altres territoris de l’estat espanyol. I és que la mitjana d’inversió per habitant en el conjunt de l’estat espanyol és de 241 euros, mentre que al País Valencià la xifra baixa fins als 155 euros. Segons l’informe d’exclusió i desenvolupament social publicat per la fundació Foessa l’any 2014, el País Valencià ocupa el lloc número vuit de les regions de l’estat amb les rendes més baixes i la taxa de pobresa arriba a l’escandalosa xifra del 31’07% de la població.

El proper 20 de novembre hi ha convocades tres manifestacions al País valencià, a Castelló, València i Alacant.

Alcem-nos, lluitem i omplim els carrers, diguem prou, ja que asseguts al sofà de casa no se solucionaran els problemes econòmics.
Perquè nosaltres hauríem de tindre el Dret a Decidir sobre el nostre finançament, volem les claus de la caixa.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Torre de la Sal no està en venda

El darrer dissabte el col·lectiu d’Iniciativa-Compromís de Cabanes, amb altres companys i companyes de les comarques del nord, vam visitar el poblat marítim de Torre de la Sal per mostrar una vegada més el nostre suport als veïns i veïnes de Torre de la Sal. Des d’Units pel Poble sempre hem reivindicat pels interessos del nostre poble, i així continuarem fent-ho. No ens aturarem per molt gran que siga el gegant amb qui haguem lluitar.

Considere i opine que som nosaltres els polítics, com a representants de la ciutadania, els que ens pertoca encapçalar aquesta lluita institucional envers aquells que volen vore en runes un poblat mariner històric, que forma part de la nostra història com a poble. Amb l’ajuda i el suport del veïnat mobilitzat en defensa dels seus interessos, i ferms amb la idea que som nosaltres qui hem de decidir el nostre futur de manera lliure i que aquest no s’haja de decidir en un despatx a Madrid.

Coincidint que escric aquest article, aprofitaré per a reclamar i exigir a la resta de forces polítiques menys postureig, i que facen polítiques valentes en defensa del territori, reclamar a les diferents institucions, tant en l’àmbit nacional com estatal, els nostres interessos com a poble.

Des d’Units pel Poble-Compromís fa anys que demanem una solució en contra de la regressió del litoral marítim, unes infraestructures dignes, recuperar la parada del bus a Torre de la Sal que ens han furtat recentment, i com no, exigir al Ministeri de Transició Ecològica una nova partió de la línia del litoral per acabar amb el malson de l’enderrocament del nostre poblat.

David Casanova

Regidor i portaveu d’Units pel Poble-Compromís Cabanes

El negoci del Castor

L’Audiència de Castelló de la Plana està jutjant aquests dies als directius responsables de la plataforma de gas Castor després que diferents entitats estatals presentaren una querella criminal per prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de fons a 5 exministres i als empresaris Florentino Pérez (ACS) i Recaredo del Potro (ESGAL UGS).

Recorde que la plataforma es va crear per explotar un antic depòsit natural de petroli al mar mediterrani, a 20 kilòmetres de la costa de Vinaròs (Baix Maestrat). L’objectiu, emmagatzemar grans quantitats de gas.

Aquesta plataforma de gas propietària de l’empresa Escal UGS, de la qual el 66% del seu accionariat és propietat de la empresa ACS. No fa falta recordar que el màxim accionista d’aquesta empresa és el conegut personatge de l’empresariat espanyol i entre altres coses, president del Reial Madrid Florentino Pérez.

Doncs així pensarà el govern de torn, sí de torn, perquè estiga qui estiga dels dos partits que ens han governat els darrers 35 anys, sempre han fet polítiques en benefici d’aquestos grans empresaris, d’aquestos taurons del mon del capital en detriment del poble treballador. L’exemple del regal de Zapatero a Florentino Pérez amb els permisos per construir un dels deposits de gas més grans de l’Estat, va ser un nou exemple de l’amistat entre els diferents governs espanyols i els lobbys empresarials.

Doncs bé, tornant al tema que ens ocupa, sols van haver de passar 6 mesos d’ençà que van començar les injeccions de gas fins que es van començar a sentir els primers terratrémols a la comarca costanera del Maestrat. Entre la posada en marxa l’any 2012 i el 2013 es van detectar quasi un millar de terratrémols, alguns d’ells de més de 4 graus a l’escala Richter. El projecte de construcció de la plataforma va ser tan ruïnós que no van donar importància construir aquest magatzem de gas damunt d’una falla geològica, fet pel qual tots els terratrémols posteriors. El president de l’empresa ESCAL UGS Recadero del Potro i el conseller delegat Jose Luis Martínez Dalmau han declarat tindre res a vore amb els terratrémols, i amb un grau de cinisme infinit donen la culpa a factors externs i a la imaginació dels veïns i veïnes de la zona.

La intranquil·litats dels veïns i veïnes de les localitats properes a la costa va ser evident durant l’any de funcionament de la planta. I com no havia de ser així? Estar a casa, dormint, menjant o jugant amb els teus fills o filles i que comence a tremolar tot amb el risc que la casa et caiga damunt.

L’any 2013 l’Institut geogràfic nacional (IGN) i l’institut geològic miner d’Espanya (IGME), van aconsellar la paralització de l’extracció de gas a causa de l’evident relació entre l’extracció de gas i els terratrémols.

El 16 de setembre del 2013, l’aleshores ministre d’Indústria Jose Manuel Soria va ordenar la paralització dels treballs, però unes setmanes després es va aprovar en Consell de Ministres una indemnització de 1350 milions d’euros que es va fer efectiva tan sols un mes després.

Quin és el problema tot plegat? Doncs que fins ara queda clar la manera d’actuar de la MarcaÑ i el règim del 78, sempre al servei i els interessos dels grans empresaris, ja que independentment del resultat del judici, a la fi serà un negoci redó per a ells, ja que els 1350 milions més interessos del cost de construcció de la plataforma Castor, els pagarem els usuaris al rebut del gas al llarg de 30 anys, pagant finalment un total de quasi 4500 milions d’euros. És evident que a l’Estat espanyol i el seu règim no es pot lluitar contra els poderosos interessos econòmics, les grans constructores, les inversions dels principals bancs i en definitiva, les clavegueres de l’Estat.

En quin Estat mínimament democràtic i normal, en lloc d’indemnitzar als veritables perjudicats per un grapat de males decisions que no són altres que els veïns de Benicarló, Vinaròs o Alcanar s’indemnitza als culpables del problema? Doncs en un “País llamado EspaÑa” ple de tics retrògrads d’un règim, el del 78, tocant el seu fi. I és que ara més que mai necessitem una ciutadania empoderada i amb les eines necessàries per a poder decidir el nostre futur lliure i democràticament i el que és més important, poder fer front a aquestes situacions injustes en contra dels peixos grossos i les clavegueres de l’Estat.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Les Normes a la Plaça

El proper 21 de desembre es compliran 89 anys des que un grup de personalitats del món cultural i polític del País Valencià van redactar un total de 34 regles ortogràfiquesanomenades Normes de Castelló o Normes del 32 que marcarien les bases per a la unificació de l’ortografia valenciana.

Les Normes de Castelló van significar una fita importantíssima per a la normalització de la llengua i la vertebració del País. La llengua és el tret definidor essencial que tenim com a poble, i d’ací la importància que exercisca de paper vehiculador a l’ensenyament. Hem d’ésser conscients que sense un accés universal al coneixent del català resulta del tot inviable cohesionar la societats entorn la llengua.

Per tot açò, és de vital importància que des de la Generalitat es facen polítiques valentes al voltant del nostre valencià, el català de tots i totes. Les institucions han de ser les encarregades de vetlar i visibilitzar una llengua minoritzada i menyspreada per llurs polítics.

El motiu d’escriure aquest article és arran de la commemoració del 89é aniversari de les Normes, i de com des de la Plataforma Unitària de Castelló per la Llengua, plataforma que aglutina a quasi 30 entitats de la societat civil valenciana, s’ha fet una gran tasca per la dignificació del valencià arreu de les comarques del nord.

Som moltes les persones que des de fa mesos hem estat treballant perquè aquest 89é aniversari de les Normes de Castelló, que a més coincideix amb el 10é aniversari de la nostra Plataforma, puga estar a l’altura de la nostra llengua. Veient el resultat de participació d’entitats a la fira d’entitats i assistència de gent al llarg de tota la jornada, podem estar molt satisfets i satisfetes del resultat. Perquè enguany, per primera vegada des de fa 10 anys, vam fer l’acte central a l’Alcora (l’Alcalatén), i va ser així a causa que l’Ajuntament de Castelló no ens va permetre utilitzarde nou la plaça més representativa de la nostra ciutat, la plaça Major. Una plaça que és un dels emblemes de Castelló igual que haurien de ser les Normes ortogràfiques del nostre valencià per a l’equip de govern de la ciutat. No hem de tenir por del que diran, perquè la dreta espanyolista sempre dirà. No hem de tindre por de mostrar-nos tal com som, d’enorgullir-nos de les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra llengua. En definitiva, del nostre País! Perquè ja ho deia Joan Fuster:”Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Ara és l’hora, i després de veure com l’extrema dreta malauradament avança amb un discurs populista, radical i feixista, de ser valents i ferms, de complir amb la carta lingüística aprovada l’any 2019, i retornar les Normes al lloc on els pertoca, la plaça Major de Castelló.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Salvem Torre la Sal

Poblat marítim de Torre de la Sal

Una nova agressió planeja sobre els veïns i veïnes del poblat marítim de Torre de la Sal. Però aquesta vegada no ve en forma de temporal marítim sinó des dels despatxos del Ministeri de transició ecològica a Madrid.

Fa uns dies que el veïnat de Torre de la Sal va rebre una més que preocupant missiva amenaçadora en què se’ls informava que disposaven de 8 dies per presentar al•legacions si no volen perdre les seues cases. Tot un despropòsit!!

Els veïns i veïnes amb tot açò se senten amenaçats i amb la sensació que volen robar-los les cases, els estan assetjant i coaccionant ja que és la primera notícia que tenen, perquè oficialment per a ells no estan en territori públic.

Els veïns i veïnes volen reivindicar la idea que el poblat no és necessari que siga protegit, ha de ser legal i que la delimitació (sobre la qual no tenen cap notificació) es va fer posterior al poblat.

Fa anys que el Ministeri no busca cap solució, i la manca d’inversió per part de Costes ha fet que en els darrers 25 anys metres i metres de la nostra platja haja estat engolida per la mar a causa de la regressió del litoral marítim. Que els ho diguen si no al veïnat cada vegada que l’aigua arriba fins a la porta de les seues cases.

Tenim un litoral meravellós i únic, dels pocs que queden verges al llarg del Mediterrani. Unes platges on la diversitat de flora i fauna predominen davant el que malauradament estem acostumats a vore: presons de formigó concebudes per a tot eixe turisme massificat de sol i platja. Passejar pel terme litoral de Cabanes, des del Prat Cabanes-Torreblanca fins a arribar al límit d’Orpesa, és un autèntic goig de tranquil·litat i natura.

Des d’Units pel Poble-Compromís fa setmanes que vam demanar audiència al Ministeri per viatjar a Madrid i exposar-los tota la problemàtica de la nostra costa i demanar

inversions per defensar el nostre litoral. Ja en els darrers anys, des de l’equip de govern, vam reclamar el que créiem que era just, una solució definitiva, i també ho ha fet el company Carles Mulet al Senat. Les decisions de Costes, a la llarga, han sigut molt perjudicials. Des del grup municipal que represente no estem disposats a deixar perdre tota eixa riquesa cultural i paisatgística que suposa el poblat marítim de Torre de la Sal. Perquè és el nostre patrimoni i el que volem deixar als nostres fills i filles.

David Casanova

Portaveu d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes

No a la MAT

La instal·lació de la línia de molt alta tensió, o el que és el mateix, una gran autopista elèctrica a les nostres comarques, suposa l’enèsim atac al nostre territori, un despropòsit total. 

Ara que hauríem d’estar més conscienciades que mai en la lluita en contra del canvi climàtic o en el treball que s’està fent amb l’agenda 2030 i, més en concret en el  punt número 7 amb l’energia assequible i no contaminant; ara que hauríem de treballar envers unes energies renovables i respectuoses per al medi ambient, estem a punt de patir per part de Red Eléctrica de España la instal·lació d’una línia de molt alta tensió que passarà  a menys de 100m d’alguns habitatges, sense respectar la Resolució 1.815 del Consell d’Europa ni el principi de precaució establert per la possible afecció dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones. Cal recordar que aquesta no és una empresa 100% pública, ja que un 80% és de capital privat amb grups inversors internacionals com Blackrock, Fidelity International o Lazard Asset Management, a més a més de capital provinent d’algunes d’eixes 150 famíliesque controlen l’economia de l’estat i de l’Ibex 35, que també estan posades en aquest merder.


Sabeu el que és pitjor de tot això? Que estem a punt de perdre, una vegada més, la batalla en contra de l’especulació i els interessos del capital, perquè per molta batalla que puguem oferir, malauradament la decisió pareix estar presa. Però som nosaltres com a representats de la societat civil del nostre país qui hem de lluitar fins al final; som nosaltres, els qui estimem la nostra terra, els quihem de construir un món millor.  Perquè podrem perdre moltes batalles, però mai podran fer-nos callar. 



Lamente que, una vegada més, el Partit Popular haja impedit que el text es convertira en declaració institucional per part de l’Ajuntament de Cabanes, però no ens sorprén que la dreta es mostre novament en contra del territori.

David Casanova

Portaveu d’Units pel Poble-Compromis Cabanes

Decidim Comarques del Nord

Feixistes!

Ni són nostàlgics del franquisme ací, ni republicans enfadats als Estats Units, són feixistes, feixistes amb totes les lletres. I davant del feixisme sols ens queda una cosa, lluitar, lluitar i lluitar. Massa anys aguantant que una part de la premsa, la mateixa que blanqueja i minimitza els actes vandàlics i eixides de to de l’extrema dreta, ens diga nazis als qui creiem amb el Dret a Decidir dels pobles, les qui creiem que és el poble qui ha de decidir el seu futur amb llibertat. Anys fugint de la violència policial a manifestacions pacífiques o referèndums justos, mentre els borjamaris dels barris rics de Madrid tenen carta blanca en mig d’una pandèmia mortal. O els d’ahir a Washington, vàndals armats, nazis violents trencant finestres per entrar al capitoli dels Estats Units per impedir que es faça efectiu el que els americans i americanes han decidit democràticament.

Fa quasi cent anys, a la propera Alemanya, un llunàtic polític populista anomenat Adolf Hitler, apuntava el cap a la graella política del Reichstag (actualment Bundestag), encapçalant el partit hitlerià. La premsa alemanya de l’època s’ho va agafar a rissa, pensant que no arribaria gaire lluny. Van banalitzar de tal manera el seu discurs populista i ple d’odi, que quant van voler adonar-se’n, ja era massa tard.

Vuitanta-cinc anys després, a la primera potència mundial, bressol del capitalisme, el showman, fatxenda i populista Donald Trump, guanyava les primàries republicanes. El final és del tot conegut. Recordeu el missatge de l’extrema dreta a l’Estat espanyol? “la ilegitimitat d’un govern elegit democràticament”. Tots els feixistes segueixen el mateix discurs de descrèdit.

No tot el món té el mateix poder ja no sols de convicció, sinó de fer arribar el seu missatge a tants milions de persones, com ho pot fer el president dels Estats Units d’Amèrica. La llibertat d’expressió és un dret, però també ho és que xarxes socials com Twitter (preferida de Trump) qualifique de mentida els tuits, o fins i tot que bloqueja el compte de tot un president dels EUA com ha ocorregut aquesta darrera nit. Cal anar amb molt de compte del que es diu, perquè milers de persones descontentes amb la vida en general, poden ser perilloses. Tot açò va dirigit no sols cap als americans, també cap a tots eixos països amb líders demagogs, populistes i mentiders com Brasil (Bolsonaro), França (Le Pen) o Espanya (Abascal).

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromís

Membre Decidim-CN

A Cabanes en Valencià

Fa uns dies que no puc deixar d’indignar-me quan passege per Cabanes, un poble preciós on és un plaer perdre’s pels seus racons. Però ara les sensacions s’han tornat agredolces en veure que l’equip de govern del PSPV a l’ajuntament ha menyspreat la llengua del nostre veïnat, deixant-la a un simple ús anecdòtic, fins i tot folklòric, als panells turístics instal·lats a diferents indrets del terme.

Quan des d’Units pel Poble demanem explicacions a l’alcaldessa i regidora de Turisme i també diputada de Turisme a la Diputació de Castelló, la contestació és que és defensora de la llengua, «però si no els de fora no ho entendran». Curiosa forma de defensar el valencià: arraconar-lo a utilitzar-lo només a casa quan el que s’hauria de fer és institucionalitzar-lo.

Castell d’Albalat

I és que en moltes ocasions són els mateixos valencianoparlants qui no li donen la importància que cal a una llengua ja no només centenària, sinó també preciosa. Sols així podrem normalitzar una situació anòmala que suportem des de fa més de 300 anys.

Ho hem dit més vegades, però ho tornem a repetir: el problema recau amb no entendre la gran diversitat cultural i lingüística que existeix a l’estat espanyol.

La llengua és el principal valor patrimonial que tenim com a poble, i no podem parlar d’història, tradicions i cultura als nostres pobles sense fer-ho en valencià. És per això que des d’Units pel Poble exigim una rectificació i la igualtat entre les dues llengües oficials. Els i les valencianoparlants tenim dret a viure plenament en valencià al nostre poble. Tot açò també és extensible a totes les accions que haja de fer la responsable de Turisme a la Diputació a nivell de la totalitat de les comarques de Castelló. Igualtat, igualtat i igualtat.

Antiga casa Abadia