Arxiu de la categoria: Uncategorized

90 aniversari de les Normes de Castelló

El proper dissabte 28 de maig la ciutat de Vila-real (Plana Baixa) serà l’escollida per iniciar, fora de la ciutat de Castelló de la Plana, els actes commemoratius del 90 aniversari de les Normes de Castelló. Ja fa un parell d’anys que des de la Plataforma unitària de Castelló per la Llengua -plataforma que engloba més de 25 entitats representatives de la societat civil castellonenca, i que a més a més, és l’encarregada d’organitzar els actes commemoratius de les Normes- es va decidir descentralitzar i traslladar també aquesta celebració a diferents pobles de les nostres comarques. Aquest serà un aniversari especial, i és que han passat nou dècades des que es signaren, l’any 1932, les Normes ortogràfiques que van suposar la unitat de la nostra llengua.

Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, reunides el 21 de desembre a la Casa Matutano de Castelló de la Plana, amb la idea d’adoptar un sistema ortogràfic unitari per al nostre valencià, el català de totes i tots.

La importància de normalitzar la nostra llengua és cabdal, més enllà de postures interessades que sols pretenen debilitar-nos a l’hora de voler polaritzar tota una societat amb l’objectiu de restar-li poder de decisió.

Les diferents correlacions de forces en els territoris de l’àmbit lingüístic, fa que la defensa i promoció de la llengua pròpia tinga unes realitats diferents. Al Principat la meitat de les persones creuen que català i valencià són llengües diferents segons un estudi de la Plataforma per la Llengua, i ací a ca nostra, des d’entitats bancàries i webs d’àmbit estatal, van en la línia de disgregació de la llengua amb les opcions de català/valencià.

Tot açò no és una casualitat, sinó tot el contrari. Sols es pot tractar d’una estratègia ideada per aquells que ens volen confrontats, per assolir els seus fins. Cal recordar aquella frase del gran assagista Joan Fuster, en el centenari del seu naixement, que deia: «O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble». Malauradament, el que vivim és una clara discriminació envers la nostra llengua. Som un col·lectiu perseguit pel feixisme lingüístic imperant de l’Estat espanyol, on no cap a una altra manera de comunicació lingüística que no siga el castellà.

A pesar dels continus atacs i agressions, no defallim, i som conscients que la llengua és el principal valor patrimonial que tenim com a poble, i no podem parlar d’història, tradicions i cultura als nostres pobles sense fer-ho en valencià. És més, crec que no podem sentir-nos 100% valencians i valencianes si no coneixem la llengua, si no la sabem parlar i entendre. Perquè una llengua és una manera d’estructurar el pensament, de cohesionar una societat, és una eina de comunicació. La llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura, els costums i les tradicions d’un poble, el nostre poble.

Per a continuar amb la tasca de promoció i normalització de la nostra llengua, necessitem una eina que jo considere vital, la reciprocitat dels mitjans de comunicació en llengua pròpia al conjunt de l’àmbit lingüístic. I açò no sols ho dic jo, un simple activista de Cabanes, sinó grans personalitats del nostre país com l’amic Vicent Pitarch, nascut a Vila-real.

Enguany, en el 90é aniversari de les Normes, i per ser l’Any Fuster, ens hem de mobilitzar per demostrar que som un poble orgullós amb la nostra història, amb la nostra cultura, però sobretot amb la nostra llengua. Després de la presentació del llibre Les Normes de Castelló escrit per Josep Daniel Climent i presentat fa unes setmanes a la capital de la Plana Alta, el dissabte a Vila-real seguirem amb una programació d’actes fins al dia 17 de desembre, plena de sorpreses.

Al llarg d’aquest any, tenim «Una llengua per guanyar!»

Turisme de qualitat amb la taxa turística

Que el turisme és un dels principals motors econòmics del nostre país, és una realitat. I que necessitem crear una oferta atractiva per aconseguir seduir cada vegada a més gent, es fa necessari davant la gran oferta que hi ha ja no sols al nostre país, sinó arreu del món.
Primer de tot cal dir que jo sempre he reivindicat un turisme de qualitat, integrador i respectuós amb l’entorn.
Ja fa algunes dècades, alguns fons inversors van posar l’ull a la meua comarca, la Plana Alta, i més concretament a la costa d’Orpesa i Cabanes, amb l’aposta d’un model turístic de sol i pipes. El que fins aleshores era una zona tranquil·la, rodejada de natura i pau, a poc a poc ens va anar convertint en la “Ciudad de vacaciones” per a milers de turistes procedents majoritàriament de l’Estat espanyol. Kilòmetres de zones verdes van passar en qüestió d’uns pocs anys a ser immenses presons de formigó, amb el boom urbanístic en el seu màxim esplendor.
Naixia així Marina d’Or, una ciutat de formigó on fins i tot van haver de construir la seua pròpia platja.
Per sort, encara queda avui uns pocs kilòmetres de costa pràcticament verge, on un xicotet poblat mariner, com si de l’aldea gal·la dels Astèrix i Obèlix es tractés, resisteix a l’invasor. Un espai on tenim la sort de tindre un magnífic part natural com és el Prat Cabanes-Torreblanca. Molts visitants d’arreu del món elegeixen Cabanes per poder desconnectar rodejats de naturalesa. Un turisme exigent i respectuós que valora el territori, i que moltes vegades s’implica en el seu manteniment.
Tot açò ja vos ho he comentat en més d’una ocasió, però ho recorde ara perquè crec que és eixe el turisme que necessitem, el de qualitat. Un turisme que entén que s’ha d’invertir diners per poder conservar allò que els ha portat fins a Cabanes. Un turisme que no deixarà de vindre perquè se’ls puga aplicar una taxa turística d’uns pocs euros.

Perquè ja no sols a Cabanes, sinó arreu del nostre país necessitem un model turístic sostenible, on el conjunt de la ciutadania puga vores recompensada. Perquè la taxa turística no posa en perill el sector turístic, tot el contrari, el millora. L’exemple està en el fet que en les principals ciutats d’Europa ja existeix aquesta taxa, i que en dues de les principals destinacions turístiques a l’Estat com Catalunya o les Illes Balears, fa anys que està implantada.
Necessitem que la gent que ens visita puga aportar a l’hora de millorar serveis, mantindré platges, conservar i reparar patrimoni, impulsar bones pràctiques laborals en el sector, crear més riquesa o regenerar i protegir el medi ambient. Aquesta xicoteta aportació crearia un Fons de sostenibilitat turística que milloraria la qualitat de vida de tothom.

Des de principi de legislatura, tant el Partit Popular com el PSOE al Plenari de l’Ajuntament de Cabanes, han tombat dues mocions que anaven encaminades en implantar aquesta taxa al nostre poble. Del PP no ens sorprén, ja que ells aposten sempre pel sectarisme i perquè hi haja cada vegada més diferència de classe i que sols uns pocs es vegen beneficiats. Ara bé, lo del PSOE és un altre cantar, sobre tot perquè l’alcaldessa és ni més ni menys que la diputada de Turisme de la Diputació de Castelló. Des d’Units pel poble-Compromís sempre hem posat en qüestió, i hem lamentat l’aposta sistemàtica del PSOE per un turisme de baixa qualitat a pesar del gran potencial que tenim.
Nosaltres, per la nostra part continuarem treballant en la línia de la qualitat i la sostenibilitat, i és evident que hem de saber transmetre al conjunt de la ciutadania la nostra aposta, la del compromís pel territori, i per l’entorn. No és una qüestió de pagar més, com volen fer veure aquells que tenen un discurs totalment buit de contingut, demagog i pròxim a eixes elits empresarial sense escrúpols, sinó d’apostar per continuar fent feina per posar al conjunt de la ciutadania en el centre de l’acció política. I és d’aquesta manera com continuarem construint el País Valencià que volem.

David Casanova
Portaveu Units pel Poble-Compromís
Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Què li passa al PSOE amb Torre de la Sal?

Ahir al Senat a Madrid vam viure una jornada que haguera pogut ser molt positiva per a les inspiracions dels nostres veïns i veïnes del poblat mariner de Torre de la Sal. Dic que haguera pogut ser i no ha sigut, perquè malauradament no ha prosperat la proposició de llei que apostava per modificar la llei de costes.


Una proposició de llei que ha estat presentada pel Partit Popular i ha comptat amb l’abstenció de partits com el Partit Nacionalista Basc o Esquerra Republicana, degut a la poca ambició d’aquesta, o el vot en contra del Partit Socialista que, si haguera volgut, podia presentar esmenes per millorar-la. No ha estat així, mostrant novament el menyspreu dels socialistes envers en nostre territori.


L’argumentari del senador popular al faristol del Senat, ha deixat molt a desitjar, ja que m’agradaria recordar-los que, també ells, com el PSOE, han estat al llarg de molts anys al front del Ministeri de Transició Ecològica, i res van fer per modificar la Llei de Costes. Han mostrat novament una gran demagògia, ja que si creuen que hi ha possibles actors urbanístics darrere dels interessos per enderrocar el tradicional poblat mariner, tampoc van fer res quan estaven als diferents governs. És més, al capdavant del govern de l’Estat van promoure que s’iniciara i finalment explotara la bombolla urbanística de fa 15 anys, donant llicències urbanístiques a l’especulació del gran capital.


Des d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes hem volgut estar al senat, per mostrar de nou tot el nostre suport al veïnat de torre de la sal davant de totes i cadascuna de les agressions que estan patint per part del Ministeri de transició ecològica del govern de l’Estat.


S’ha de modificar d’una vegada per totes la llei de Costes, i cal fer-ho entre altres coses per salvar els habitatges de tota la gent del nostre poble, la gent de Torre de la Sal que al llarg de tota la vida han viscut allí.


Jo voldria fer una pregunta molt simple: quin interés hi ha en enderrocar un tradicional poble mariner d’unes 50 vivendes? Potser hi ha un interés urbanístic darrere perquè es puguen construir grans presons de formigó a primera línia? El neoliberalisme especulatiu que tant estem sofrint de nord a sud del nostre país, es veurà novament aturat per la força de la nostra gent empoderada en la defensa del nostre territori. A Compromís estarem treballant des de les institucions, sempre al costat del veïnat reivindicant un model sostenible a ca nostra, una nova partió en la línia marítima, i una lluita eficaç en contra de la regressió del litoral marítim, perquè d’una vegada per totes acabe aquest malson.


David Casanova

Portaveu i regidor d’Units pel Poble-Compromís Cabanes

ENERGÍES VERDES SÍ, DE MANERA RACIONAL

S’han acabat les festes grans de la Magdalena, unes festes que més enllà de ser unes festes de la ciutat de Castelló, són punt de trobada de la gent d’arreu de les comarques del nord. Dos anys de pandèmia ens va deixar sense poder gaudir de les festes, i amb ganes de celebrar i divertir-nos per fi, aquest any sí, de les festes on la pluja va ser protagonista. Malauradament, a banda de la pluja, vam tindre un altre protagonista, un d’eixos que no desitges i que et demostren que malauradament, els interessos del poble, per als senyors que es creuen amb el poder de doblegar les voluntats des de grans despatxos dels ministeris, pretenen que ocupem un lloc irrellevant en la història.

Com si dels mateixos senyors de la guerra es tractaren, promovent conflictes arreu del món i canviar així la geopolítica mundial a canvi de destrucció, mort i patiment, ací a ca nostra, pretenen canviar el model energètic a costa del territori. Acabar amb la flora i la fauna i agredir visualment les nostres comarques amb autopistes d’electricitat i l’ocupació de milers d’hectàrees de terrenys agrícoles, que suposen la sobirania alimentària per als nostres pobles, amb camps de fotovoltaiques.

La publicació al BOE del vistiplau del govern espanyol al projecte de Red Eléctrica Española (REE) unes hores abans de la mascletà que dona l’inici a les festes més populars de les nostres comarques, és l’exemple del poc interés que tenen per totes nosaltres.

El capitalisme extractiu al servei d’unes elits econòmiques, que sols representen a una minoria, està derivant les seues inversions cap a les energies verdes, no perquè tinguen consciència envers el planeta, sinó perquè actualment el cost econòmic i la despesa d’energia que suposa continuar amb el model actual, no els aporta els mateixos guanys que en el passat. Tot açò pot suposar una nova bombolla igual que la que vam patir amb la urbanística.

El País Valencià està patint un atac a la seua sobirania territorial, on el futur del nostre territori s’està decidint entre despatxos de ministeris a Madrid, grans constructores, grups d’inversió voltors i empreses de l’IBEX 35. Agressions al territori també com el projecte Castor, o els interessos urbanístics a Torre de la Sal on volen enderrocar un tradicional poblet mariner, són sols algun dels exemples que patim.

Estem sent testimonis d’importants canvis en el model energètic del nostre país, sense tindre l’oportunitat de participar en la presa de decisions.

No poden continuar posant-nos de costat mentre el govern espanyol destrueix el nostre territori en mig d’una emergència climàtica, i sense cap mena de respecte cap als valencians i les valencianes.

Em fa que pensar perquè el president de la Generalitat Valenciana, en unes declaracions assegura que “No es pot fer una truita sense trencar els ous”. Que pretén dir amb això un veí de Morella quan la seua comarca, la dels Ports, canviarà completament la seua fisonomia amb la instal·lació de la MAT?.

Em preocupa i molt la posició del PSPV davant de totes aquestes agressions, on de nou es posa de perfil posicionant-se amb la línia marcada des de Madrid.

És el Ministeri de Transició Ecològica qui, en última instància, té l’última paraula en les plantes de més de 50 megawatts/hora, així i tot, les Conselleries o ajuntaments poden redactar informes desaconsellant aquestes instal·lacions, informes que com que no són vinculants, no tenen cap poder de canviar res. A més a més, pareix que hi ha cert interés dins del PSPV per rebaixar aquesta línia i restar-li encara més competències als ajuntaments a l’hora de decidir les instal·lacions de menys de 50 megawatts/hora.

Si de sostenibilitat parlem, aquesta deuria anar encaminada no sols amb la transició energètica d’energies fòssils a energies renovables, sinó també en la direcció que aquesta implantació siga respectuosa amb el territori on estiga projectat.

Podem parlar de moltes alternatives a la implantació d’energies verdes, com per exemple amb la implantació de plaques solars als sostres dels polígons industrials, on també aconseguiríem subministrar a les empreses energia renovable i sostenible. L’ampliació dels polígons, on ja existeix una clara agressió visual, per instal·lar camps de fotovoltaiques, també podria suposar una alternativa. Que passa amb aquesta darrera alternativa, doncs que el cost del metre quadrat en terreny industrial és més car que el del terreny agrícola, i aquests fons inversors, preocupant-se sols per la seua butxaca, no s’ho plantegen.

Marquem-nos un objectiu clau de futur amb la descarbonització, però amb seny i de manera racional. Treballem amb la finalitat no de produir més energia, sinó al contrari, d’utilitzar i necessitar menys. Potenciem més el transport públic o el transport per ferrocarril, que ens farà no necessitar altres grans agressions com l’ampliació del port de València o el By-pass.

En definitiva, no és una qüestió de perdre el nivell de vida actual, sinó cercar totes les possibilitats que tenim, que són més de les que pareix, per compensar sostenibilitat i progrés.

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Coordinador Decidim Comarques del Nord.

Reflexió de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 3

En els anys en què Iniciativa-Compromís ha format part del govern de la Generalitat, ha apostat de manera clara i incisa per les persones, i per no deixar ningú/una enrere. Però a partir del proper Congrés, s’obri un nou horitzó al davant, un nou temps amb unes noves complexitats, on serà més important que mai seguir una estratègia política que aposte per la pluralitat, la convivència i la diversitat, on caldrà centrar la nostra acció a aportar solucions a la situació global derivada de la pandèmia, amb uns principis verds, feministes, igualitaris, democràtics i valencianistes.
Iniciativa-Compromís s’ha caracteritzat per ser un partit d’avantguarda, de crear concepte, de crear espais, pense que aquest podria ser un element de creació, de fer un salt conceptual d’ajudar a la gent per entendre a la situació que ens trobem.

Per a poder garantir aquesta «Màtria» dels drets individuals i col·lectius, serà necessària l’ampliació de la nostra capacitat legislativa, ja que la manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col·lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.

Sempre s’ha concebut mentalment l’Estat com una piràmide, i un dels objectius a assolir per part d’Iniciativa-Compromís és donar-li la volta, és a dir, el País Valencià deuria tindre les capacitats proporcionals que té l’estat que sufraguem nosaltres, i des d’eixa sobirania podem compartir. No és qüestió de trencar, almenys ara per ara, però sí recuperar capacitats. Podem recordar quan disposàvem de furs propis, i formàvem part d’una confederació, en la qual negociàvem les nostres competències, però a la vegada partíem des d’un poder sobirà, amb una gestió pròpia des de la solidaritat. Tot açò recau en tot plegat poder decidir en el nostre territori que no volem fons especuladors: ni línies de molt alta tensió que travessen les nostres comarques, ni megaplantes fotovoltaiques. Decidir sobre el nostre patrimoni i exigir el retorn de la Dama d’Elx. Decidir que fer amb els nostres impostos. Decidir sobre el nostre model lingüístic: necessitem una veritable llei d’igualtat lingüística que substituïsca i supere l’amortitzada llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983. Hem de saber transmetre el missatge a les comarques castellanoparlants, que sols amb un model d’immersió lingüística en valencià, aconseguiran una igualtat d’oportunitats. Hem de defensar el valencià com a llengua minoritzada i minoritària.
Per què la llengua és el tret més característic que tenim com a poble, perquè és una manera d’estructurar el pensament, de cohesionar una societat, és una eina de comunicació. La llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura, els costums i les tradicions d’un poble, el nostre poble.

 

La capacitat de poder decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenc que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. Una societat avançada i plenament democràtica, no pot donar-li l’esquena al conjunt de la ciutadania a l’hora de poder decidir tot allò que l’afecta, tan de manera directa com indirecta.

Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb Espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc.). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.
Esperem que no, però si Espanya es veu forçada a participar en la guerra d’Ucraïna, quina capacitat de decisió tenim al País Valencià de participar o no? Ha debatut el nostre poble? Tenim opinió de qui és l’opressor? I si la tenim, podem expressar-la com a col·lectivitat?
Amb el problema de la taronja, tenim veu a Europa com a subjecte polític perquè es tinga en compte els nostres interessos? Es té en compte els interessos col·lectius del País Valencià i de l’agricultura valenciana? Tota aquesta sèrie de preguntes, tenen una resposta, i és perquè no hem passat de ser una acceptació d’una descentralització administrativa. Hem de donar una pas més i empoderar-nos com a poble. Treballem per aconseguir canviar la resposta sent reconeguts com un subjecte polític.

La dreta mai té por en dir allò que pensa, aleshores perquè tenim nosaltres por de fer-ho? Som País Valencià, i deuríem poder utilitzar-lo sense por a ser atacats. Quan parlem de Regne de València estem parlant de la història, i quan parlem de País Valencià estem parlant de present i sobretot de futur. País Valencià com a concepte polític modern que engloba tot allò que és un projecte més igualitari i més inclusiu. Sobre el nom de Comunitat Valenciana, millor calle.

Aquesta és la tercera i última reflexió abans del 6é Congrés d’Iniciativa-Compromís, i sols em queda per dir als companys i les companyes, que com a partit valencianista, trobe que és important parar i recordar qui som. Usem eixe valencianisme i posem-lo en valor, ja que venen nous horitzons farcits d’esperança.

David Casanova
Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Reflexió de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 2

Una de les principals i més importants reivindicacions d’Iniciativa-Compromís, com a partit valencianista que treballa per les persones, no pot ser altra que reclamar a l’Estat allò que és nostre mitjançant un nou sistema de finançament, la condonació del deute, l’avaluació de l’infrafinançament històric i la fi del dèficit fiscal.

Actualment, tenim un sistema de finançament totalment injust, on paguem més del que després l’Estat ens torna. Segons els pressupostos de la Generalitat del 2022, el 27% va destinat a fer front a un deute il·legítim, que segons les dades supera els 52.000 milions d’euros. L’intens espanyolisme de les elits polítiques al poder al llarg de tants i tants anys i de les elits empresarials, s’explica que durant dècades el problema del dèficit no es va convertir en una reivindicació política. Tenim l’oportunitat de canviar tot això davant una societat cada vegada més conscienciada amb el problema. Per a poder construir un futur democràtic hem de saber que ha passat i quan ha suposat la manca de finançament al País Valencià. Ja no sols per a reclamar a l’Estat, sinó per saber i demostrar que podríem estar en unes altres condicions de les quals estem. Per a donar arguments i orgull al nostre poble. Hem estat capaços d’assegurar la vida, que seríem capaços de fer en les nostres polítiques revertint aquesta situació.

Cal denunciar que fins ara l’Estat espanyol ni és, ni ha estat mai un estat plurinacional, i des del centre dominant no mostra cap voluntat de canvi.

Hi ha molta gent que quan li parlem de 1707, diu que això és història, d’acord això és història, però resulta que el decret de nova planta mai ha estat abolit, malauradament continua vigent. Per la qual cosa deixa de ser sols història per convertir-se en una cruel realitat per als nostres interessos. Hem d’assumir des del conjunt de la societat valenciana recuperar la nostra capacitat d’autogovern. Però fins ara, a diferència d’altres territoris de l’Estat, no hem segut capaços de recuperar el Dret Civil Valencià. Seguint la història del sobiranisme gallec, basc o català, s’ha passat d’una reivindicació cultural a un sobiranisme polític, a un federalisme, i en algun dels casos a una proposta independentista. Què ha passat sempre amb el tema federal? Doncs que no només hi ha federalisme allà on és planteja un sobiranisme alternatiu, és a dir, quan des del federalisme mires més enllà i no trobes res, eixa opció gira cap a posicions més sobiranistes. Aleshores des d’eixe punt de vista, els esforços de cara a una federació, poden ser els mateixos, que de cara a una altra proposta més sobiranista. Fer una anàlisi estricte de quina és la característica genètica de l’Estat espanyol, i com s’ha desenvolupat, ens possibilita fer polítiques. Fins ara sabem del centralisme imperialista imperant a l’Estat, practicant un capitalisme extractiu, que per lo tant no és neutre en la nostra forma. Si a pesar de ser centralista això no suposara que imposara una política econòmica determinada, inclús podríem conviure, però no és així, i amb eixa política extractiva imposada a nosaltres ens empobreix.

Hi ha infinitat d’exemples de les actituds i polítiques que així ho demostren, però recordaré una mica la nostra història per tindre clar allò d’on venim, o quins són els precedents.

Quan el 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el “Decret de Nova Planta”, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern, cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya, i un poble capaç de perviure mirant al futur, alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta, en un problema cada vegada més i més gran. Des d’Iniciativa-Compromís no podem mostrar-nos tous amb aquesta problemàtica, i ens hem de marcar l’objectiu de revertir aquesta situació reivindicant d’una manera ferma els nostres interessos com a poble.

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Reflexions de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 1

En unes setmanes es farà a València el 6é Congrés d’Iniciativa-Compromís, i he trobat oportú fer una sèrie de reflexions al voltant de la important tasca que ens queda al davant a l’hora de construir eixa tan necessària «màtria» valenciana.

Iniciativa-Compromís ha estat i continua sent un partit d’èxit, ha sabut analitzar la situació del País Valencià i teixir unes relacions que ens han dut a formar part del govern del Botànic.

Hem de garantir que el poble valencià sempre, sempre, tinga veu pròpia davant de qualsevol escenari polític que es puga donar. Hem de garantir que el poble valencià puga qüestionar des del punt de vista del seu representat, quina és la política a aportar per part de l’Estat. No presentem el debat de manera dicotòmica, debatem, debatem i debatem.

Hem de parlar des del País Valencià i per al País Valencià, i hem de defensar la radicalitat democràtica, no podem quedar-nos en silenci quan tot açò es posa en perill, siga a Escòcia, Catalunya o el Quebec. Però no només hem de donar suport a aquest tipus de reivindicacions, sinó també per exemple a les del poble de Múrcia, on fa ara tres anys van eixir als carrers per exigir el soterrament de les línies de l’AVE, o les demandes de les treballadores de la maduixa a Andalusia. Això no implica que el procés de Múrcia i el nostre siga el mateix, però sí que hem d’estar al costat del poble murcià que estava lluitant per la seua causa. La radicalitat democràtica com a forma de control del poble en la gestió dels seus governants; a diferència de la democràcia liberal en què el poble, una vegada ha exercit el seu dret a vot, passa a un segon pla, passa a la marginalitat. Així i tot, acceptaré algunes parts positives de la democràcia liberal: votem i la gent pot votar. Però després la història demostra que els nostres representants no representen els interessos de la ciutadania, sinó que es deuen als interessos del partit que és el que els ha nomenats. Cal transformar aquesta situació, però com? Doncs a partir de la democràcia deliberativa, a partir de la democràcia participativa, a partir de pressupostos participatius; en definitiva,  a partir de tot el que implica la democràcia representativa en què el protagonisme de la gent és clau. Així, el concepte de radicalitat democràtica pot englobar tot açò, és més, pot fer-ho sense posar-hi límits.

Aporte aquestes idees des de la diversitat del País Valencià, des de la visió de les comarques del nord, de les entitats en les quals participe i que treballen dia rere dia per la construcció i vertebració d’un País Valencià més solidari, més inclusiu, més verd, més feminista, amb dedicació i empatia pel conjunt de la ciutadania, pel conjunt del poble sobirà. Nosaltres som eixes persones compromeses amb els nostres ideals, i la manera de fer unes polítiques que no ens deixem enrere ningú. Aquest és el missatge clar que cal donar: els polítics i les polítiques compromeses i amb l’empatia necessària que tanta falta fa, ja que aquesta és la denúncia majoritària a la classe política en general.

Crec que ací tots tenim clar, totes tenim clar i, com no pot ser d’una altra manera, coincidim en quin ha de ser l’objectiu del nostre partit: construir màtria per treballar per les persones i no deixar-nos ningú enrere. Des de l’organització política que situa la vida, les persones i el poble valencià al centre de la nostra acció política. Des de l’ecologisme, el feminisme i el valencianisme per assolir l’objectiu conjunt que ens permet realitzar totes aquestes fites. Però quin és el millor camí per aconseguir aquesta finalitat? Parlem-ho, debatem-ho d’una manera sana, eixa crec que hauria de ser la premissa per obtenir la finalitat, perquè tots i totes som importants.

Renovables si però amb respecte

Des d’Units pel Poble-Compromís Cabanes ja vam preguntar al Plenari de desembre, quines notícies tenia l’equip de govern sobre la intenció d’algunes empreses en instal·lar mega parcs de fotovoltaiques al nostre terme municipal. Des del nostre grup municipal creiem que és necessària la transició a les energies renovables, però aquesta transició en cap cas ha de ser destruint el nostre territori. Considerem des del punt de vista mediambiental, i en la línia de lluitar contra el canvi climàtic, l’aposta d’acabar amb les energies fòssils que afecten de manera negativa al nostre planeta. El canvi que trasbalsarà de manera definitiva les nostres vides i el nostre territori, ha arribat ràpidament per canviar-ho tot, i s’engega una nova partida d’interessos capitalistes i especulatius que ens pot fer canviar per sempre.

Volem energies verdes i respectuoses amb el nostre entorn, però implantades amb seny i lluny de l’especulació que sempre ve acompanyada d’aquests fons d’inversions, que veient l’encariment a l’hora d’invertir en millores necessàries per a continuar la seua producció de matèries primeres com el petroli, les petrolieres estan centrant les seues inversions en altres coses: centrals hidroelèctriques, camps immensos de plaques fotovoltaiques, etc., canvien les seues prioritats a una nova font d’ingressos.

Però la pregunta que cal fer-se és simple: necessitem tota aquesta producció d’energia? Si i no. La qüestió és més complexa del que pareix, i és necessari obrir un debat on poder exposar totes aquestes qüestions que marcaran en el nostre futur i el dels nostres pobles.

Des de Compromís creiem que hem d’apostar per energies verdes, però no a qualsevol preu, i encapçalarem aquest missatge per tractar d’aconseguir una sostenibilitat entre els interessos dels nostres veïns i veïnes, i del nostre territori.

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromis Cabanes

Aves que vuelan talgos que se van

Avui és un d’eixos dies que lamente la passivitat d’alguns partits polítics davant els seus amos a Madrid. Lamente el menyspreu sistemàtic de l’Estat espanyol al meu país, de totes les formes possibles: educació, infraestructures, finançament, serveis… podria continuar i ho sabeu, però ho deixe que si no m’escalfe massa. Lamente moltes coses, però és evident que no hem/he sabut fins ara transmetre aquests problemes que patim els valencians i les valencianes al conjunt de la societat valenciana. Ho comprove elecció rere elecció.

Darrerament, i per motius culturals i polítics, viatge prou sovint al Cap i Casal. Normalment ho faig en cotxe per qüestions d’horaris, ja que tracte d’estar el màxim de temps possible amb la meua família, i eixa independència, en aquests moments, només te la dona el vehicle propi.

Avui he volgut anar amb el tren de rodalia, ho he volgut fer així perquè disposava d’una mica més de temps, i per tractar de frenar en la mesura que es puga, els efectes contaminants del cotxe. Però, com creieu que hem de potenciar el transport públic, si per cobrir una distància entre Castelló de la Plana i València, que és d’uns 70 kilòmetres, el tren tarda 2 hores? Però ja no és només una coincidència a l’anada, és que a la tornada a Castelló m’ha passat una altra vegada el mateix: 2 hores més de viatge!!

És una autèntica bogeria que el viatge d’anada i tornada de València puga costar 4 hores, com si el nostre temps fora gratuït.

Sabeu quant de temps costava anar de Castelló a València fa vint anys? O el que és el mateix, sabeu quant de temps costava anar de València a Castelló el darrer segle XX? Doncs no més d’hora i 10 minuts, i amb els trens que no paraven a totes les estacions, 55 minuts. Sí, el darrer segle, el servei de rodalia tardava exactament la meitat que ara. Ho veieu normal? Em fan ganes d’agafar a tots eixos polítics amb seu a Madrid i tenir-los cada dia amunt i avall amb el rodalia. I això sense parlar dels milers de trens que ADIF cancel·la al llarg de l’any.

Però què passa amb eixos polítics “valencians” amb seu a Madrid? Doncs que poc els importa, ja que ells l’únic tren que agafen és l’AVE a Madrid, un tren que tarda al voltant de l’hora i mitja de fer 300 kilòmetres. De Castelló a València hi ha només 70 kilòmetres.

El menyspreu de l’Estat envers el nostre país és tan gran, que necessitem milers d’articles per denunciar-ho. Unes inversions en infraestructures que mai arriben, una sanitat pública destrossada, amb llistes d’espera inacabables a causa de l’infrafinançament, una educació en la qual tenim les competències, però aquestes no venen acompanyades d’una partida pressupostària necessària, ja que estem 13 punts per sota de la mitjana estatal.

I si a inversions ens referim, també estem 4 punts per sota de la mitjana de l’Estat. I per tot açò i més, és necessari la recuperació del dret a decidir i superar les mancances imposades com a comunitat injustament maltractada, infrafinançada i espoliada, canviar el model de relació amb l’Estat amb una hisenda pròpia i l’ampliació de la capacitat legislativa.

Tant des de Decidim com des de Compromís, fa dos anys que reclamem la urgent necessitat de transferir la gestió de totes les línies de rodalia del País Valencià, juntament amb les partides pressupostàries per a la seua gestió, ja que és totalment necessari un servei de rodalia digne per la vertebració del país, i la qualitat de vida del poble valencià.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Prou agressions al territori

En els darrers mesos pareix que definitivament la societat està adonant-se cada vegada més, de la necessitat d’acabar amb aquelles energies fòssils, contaminants i destructives per al medi ambient. El canvi climàtic i les seues conseqüències fan que de manera urgent, assolim el canvi a tecnologies renovables i respectuoses per al planeta. Malauradament, també estem comprovant que aquest canvi està sent utilitzat com una nova oportunitat per al capitalisme extractiu.

Darrerament, són molts els megaprojectes d’instal·lacions de camps solars que sí, és energia renovable, però a la vegada promouen una producció concentrada i poden tindre efectes devastadors sobre el territori per l’impacte de les mateixes instal·lacions, i de vials i d’instal·lacions auxiliars inclosos en els projectes, que suposen l’ocupació de terrenys agrícoles productius i danys paisatgístics

Escric açò arran del que estem vivint actualment amb la intenció de l’empresa semi pública Red Eléctrica de España d’instal·lar una línia de molt alta tensió que passarà a menys de 100 m d’alguns habitatges, sense respectar la Resolució 1.815 del Consell d’Europa ni el principi de precaució establert per la possible afecció dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones. Una empresa amb un 80% de capital privat amb grups inversors internacionals com Blackrock, Fidelity International o Lazard Asset Management, a més a més de capital provinent d’algunes d’eixes 150 famílies que controlen l’economia de l’estat i l’IBEX 35.

El futur tampoc pareix esperançador amb el projecte de construcció de camps solars al llarg i ample de la Plana de l’Arc. I és que estem sent testimonis d’importants modificacions del sistema energètic valencià sense tindre la possibilitat d’intervenir en la presa de decisions. Tant els projectes actuals com els venidors, són propostes de grans grups econòmics aliens al país que fan ús del nostre territori sense cap consideració al nostre territori.

Fa uns mesos el meu grup municipal a l’Ajuntament de Cabanes (la Plana Alta), vam presentar una moció per tractar d’aturar tot el desgavell que suposa la MAT, moció que malauradament servirà de poc davant la limitació de la competència de les nostres institucions. El fet que les decisions sobre les fonts de generació d’energia al nostre país estiguen en mans de l’Estat Espanyol i no del poble valencià, que deuria ser sobirà a l’hora de tractar temes tan importants, és un exemple més de l´abús que s’imposa al nostre poble des de fa molt de temps.

Des de decidim fa anys que treballem per la possibilitat de ser un subjecte polític, per poder decidir sobre tot el sistema energètic, per poder decidir sobre el nostre futur.

Des d’ací voldria donar l’enhorabona a tots els companys i companyes de la Plataforma No a la MAT, que ahir van aconseguir organitzar una gran mobilització per reivindicar el nostre territori davant l’especulació del territori.

Són molts els exemples arreu del país dels moviments de grans empreses per a prendre posicions amb el negoci que s’obri al voltant dels plans de transició energètica, però amb exemples com els d’ahir amb l’oposició del poble organitzat, presentarem batalla en contra de l’especulació i els interessos del capital.

David Casanova @dbenlloch

Coordinador Decidim Comarques del Nord

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes