ENERGÍES VERDES SÍ, DE MANERA RACIONAL

S’han acabat les festes grans de la Magdalena, unes festes que més enllà de ser unes festes de la ciutat de Castelló, són punt de trobada de la gent d’arreu de les comarques del nord. Dos anys de pandèmia ens va deixar sense poder gaudir de les festes, i amb ganes de celebrar i divertir-nos per fi, aquest any sí, de les festes on la pluja va ser protagonista. Malauradament, a banda de la pluja, vam tindre un altre protagonista, un d’eixos que no desitges i que et demostren que malauradament, els interessos del poble, per als senyors que es creuen amb el poder de doblegar les voluntats des de grans despatxos dels ministeris, pretenen que ocupem un lloc irrellevant en la història.

Com si dels mateixos senyors de la guerra es tractaren, promovent conflictes arreu del món i canviar així la geopolítica mundial a canvi de destrucció, mort i patiment, ací a ca nostra, pretenen canviar el model energètic a costa del territori. Acabar amb la flora i la fauna i agredir visualment les nostres comarques amb autopistes d’electricitat i l’ocupació de milers d’hectàrees de terrenys agrícoles, que suposen la sobirania alimentària per als nostres pobles, amb camps de fotovoltaiques.

La publicació al BOE del vistiplau del govern espanyol al projecte de Red Eléctrica Española (REE) unes hores abans de la mascletà que dona l’inici a les festes més populars de les nostres comarques, és l’exemple del poc interés que tenen per totes nosaltres.

El capitalisme extractiu al servei d’unes elits econòmiques, que sols representen a una minoria, està derivant les seues inversions cap a les energies verdes, no perquè tinguen consciència envers el planeta, sinó perquè actualment el cost econòmic i la despesa d’energia que suposa continuar amb el model actual, no els aporta els mateixos guanys que en el passat. Tot açò pot suposar una nova bombolla igual que la que vam patir amb la urbanística.

El País Valencià està patint un atac a la seua sobirania territorial, on el futur del nostre territori s’està decidint entre despatxos de ministeris a Madrid, grans constructores, grups d’inversió voltors i empreses de l’IBEX 35. Agressions al territori també com el projecte Castor, o els interessos urbanístics a Torre de la Sal on volen enderrocar un tradicional poblet mariner, són sols algun dels exemples que patim.

Estem sent testimonis d’importants canvis en el model energètic del nostre país, sense tindre l’oportunitat de participar en la presa de decisions.

No poden continuar posant-nos de costat mentre el govern espanyol destrueix el nostre territori en mig d’una emergència climàtica, i sense cap mena de respecte cap als valencians i les valencianes.

Em fa que pensar perquè el president de la Generalitat Valenciana, en unes declaracions assegura que “No es pot fer una truita sense trencar els ous”. Que pretén dir amb això un veí de Morella quan la seua comarca, la dels Ports, canviarà completament la seua fisonomia amb la instal·lació de la MAT?.

Em preocupa i molt la posició del PSPV davant de totes aquestes agressions, on de nou es posa de perfil posicionant-se amb la línia marcada des de Madrid.

És el Ministeri de Transició Ecològica qui, en última instància, té l’última paraula en les plantes de més de 50 megawatts/hora, així i tot, les Conselleries o ajuntaments poden redactar informes desaconsellant aquestes instal·lacions, informes que com que no són vinculants, no tenen cap poder de canviar res. A més a més, pareix que hi ha cert interés dins del PSPV per rebaixar aquesta línia i restar-li encara més competències als ajuntaments a l’hora de decidir les instal·lacions de menys de 50 megawatts/hora.

Si de sostenibilitat parlem, aquesta deuria anar encaminada no sols amb la transició energètica d’energies fòssils a energies renovables, sinó també en la direcció que aquesta implantació siga respectuosa amb el territori on estiga projectat.

Podem parlar de moltes alternatives a la implantació d’energies verdes, com per exemple amb la implantació de plaques solars als sostres dels polígons industrials, on també aconseguiríem subministrar a les empreses energia renovable i sostenible. L’ampliació dels polígons, on ja existeix una clara agressió visual, per instal·lar camps de fotovoltaiques, també podria suposar una alternativa. Que passa amb aquesta darrera alternativa, doncs que el cost del metre quadrat en terreny industrial és més car que el del terreny agrícola, i aquests fons inversors, preocupant-se sols per la seua butxaca, no s’ho plantegen.

Marquem-nos un objectiu clau de futur amb la descarbonització, però amb seny i de manera racional. Treballem amb la finalitat no de produir més energia, sinó al contrari, d’utilitzar i necessitar menys. Potenciem més el transport públic o el transport per ferrocarril, que ens farà no necessitar altres grans agressions com l’ampliació del port de València o el By-pass.

En definitiva, no és una qüestió de perdre el nivell de vida actual, sinó cercar totes les possibilitats que tenim, que són més de les que pareix, per compensar sostenibilitat i progrés.

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Coordinador Decidim Comarques del Nord.