Reflexió de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 3

En els anys en què Iniciativa-Compromís ha format part del govern de la Generalitat, ha apostat de manera clara i incisa per les persones, i per no deixar ningú/una enrere. Però a partir del proper Congrés, s’obri un nou horitzó al davant, un nou temps amb unes noves complexitats, on serà més important que mai seguir una estratègia política que aposte per la pluralitat, la convivència i la diversitat, on caldrà centrar la nostra acció a aportar solucions a la situació global derivada de la pandèmia, amb uns principis verds, feministes, igualitaris, democràtics i valencianistes.
Iniciativa-Compromís s’ha caracteritzat per ser un partit d’avantguarda, de crear concepte, de crear espais, pense que aquest podria ser un element de creació, de fer un salt conceptual d’ajudar a la gent per entendre a la situació que ens trobem.

Per a poder garantir aquesta «Màtria» dels drets individuals i col·lectius, serà necessària l’ampliació de la nostra capacitat legislativa, ja que la manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col·lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.

Sempre s’ha concebut mentalment l’Estat com una piràmide, i un dels objectius a assolir per part d’Iniciativa-Compromís és donar-li la volta, és a dir, el País Valencià deuria tindre les capacitats proporcionals que té l’estat que sufraguem nosaltres, i des d’eixa sobirania podem compartir. No és qüestió de trencar, almenys ara per ara, però sí recuperar capacitats. Podem recordar quan disposàvem de furs propis, i formàvem part d’una confederació, en la qual negociàvem les nostres competències, però a la vegada partíem des d’un poder sobirà, amb una gestió pròpia des de la solidaritat. Tot açò recau en tot plegat poder decidir en el nostre territori que no volem fons especuladors: ni línies de molt alta tensió que travessen les nostres comarques, ni megaplantes fotovoltaiques. Decidir sobre el nostre patrimoni i exigir el retorn de la Dama d’Elx. Decidir que fer amb els nostres impostos. Decidir sobre el nostre model lingüístic: necessitem una veritable llei d’igualtat lingüística que substituïsca i supere l’amortitzada llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983. Hem de saber transmetre el missatge a les comarques castellanoparlants, que sols amb un model d’immersió lingüística en valencià, aconseguiran una igualtat d’oportunitats. Hem de defensar el valencià com a llengua minoritzada i minoritària.
Per què la llengua és el tret més característic que tenim com a poble, perquè és una manera d’estructurar el pensament, de cohesionar una societat, és una eina de comunicació. La llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura, els costums i les tradicions d’un poble, el nostre poble.

 

La capacitat de poder decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenc que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. Una societat avançada i plenament democràtica, no pot donar-li l’esquena al conjunt de la ciutadania a l’hora de poder decidir tot allò que l’afecta, tan de manera directa com indirecta.

Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb Espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc.). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.
Esperem que no, però si Espanya es veu forçada a participar en la guerra d’Ucraïna, quina capacitat de decisió tenim al País Valencià de participar o no? Ha debatut el nostre poble? Tenim opinió de qui és l’opressor? I si la tenim, podem expressar-la com a col·lectivitat?
Amb el problema de la taronja, tenim veu a Europa com a subjecte polític perquè es tinga en compte els nostres interessos? Es té en compte els interessos col·lectius del País Valencià i de l’agricultura valenciana? Tota aquesta sèrie de preguntes, tenen una resposta, i és perquè no hem passat de ser una acceptació d’una descentralització administrativa. Hem de donar una pas més i empoderar-nos com a poble. Treballem per aconseguir canviar la resposta sent reconeguts com un subjecte polític.

La dreta mai té por en dir allò que pensa, aleshores perquè tenim nosaltres por de fer-ho? Som País Valencià, i deuríem poder utilitzar-lo sense por a ser atacats. Quan parlem de Regne de València estem parlant de la història, i quan parlem de País Valencià estem parlant de present i sobretot de futur. País Valencià com a concepte polític modern que engloba tot allò que és un projecte més igualitari i més inclusiu. Sobre el nom de Comunitat Valenciana, millor calle.

Aquesta és la tercera i última reflexió abans del 6é Congrés d’Iniciativa-Compromís, i sols em queda per dir als companys i les companyes, que com a partit valencianista, trobe que és important parar i recordar qui som. Usem eixe valencianisme i posem-lo en valor, ja que venen nous horitzons farcits d’esperança.

David Casanova
Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s