Reflexió de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 3

En els anys en què Iniciativa-Compromís ha format part del govern de la Generalitat, ha apostat de manera clara i incisa per les persones, i per no deixar ningú/una enrere. Però a partir del proper Congrés, s’obri un nou horitzó al davant, un nou temps amb unes noves complexitats, on serà més important que mai seguir una estratègia política que aposte per la pluralitat, la convivència i la diversitat, on caldrà centrar la nostra acció a aportar solucions a la situació global derivada de la pandèmia, amb uns principis verds, feministes, igualitaris, democràtics i valencianistes.
Iniciativa-Compromís s’ha caracteritzat per ser un partit d’avantguarda, de crear concepte, de crear espais, pense que aquest podria ser un element de creació, de fer un salt conceptual d’ajudar a la gent per entendre a la situació que ens trobem.

Per a poder garantir aquesta «Màtria» dels drets individuals i col·lectius, serà necessària l’ampliació de la nostra capacitat legislativa, ja que la manca de reconeixement del nostre poble com a subjecte col·lectiu de drets, ens impedeix poder participar en la presa de decisions sobre el model en construcció. La submissió a unes normes foranes ens limita a ser espectadores passives de les nostres pròpies vides i del disseny del nostre futur.

Sempre s’ha concebut mentalment l’Estat com una piràmide, i un dels objectius a assolir per part d’Iniciativa-Compromís és donar-li la volta, és a dir, el País Valencià deuria tindre les capacitats proporcionals que té l’estat que sufraguem nosaltres, i des d’eixa sobirania podem compartir. No és qüestió de trencar, almenys ara per ara, però sí recuperar capacitats. Podem recordar quan disposàvem de furs propis, i formàvem part d’una confederació, en la qual negociàvem les nostres competències, però a la vegada partíem des d’un poder sobirà, amb una gestió pròpia des de la solidaritat. Tot açò recau en tot plegat poder decidir en el nostre territori que no volem fons especuladors: ni línies de molt alta tensió que travessen les nostres comarques, ni megaplantes fotovoltaiques. Decidir sobre el nostre patrimoni i exigir el retorn de la Dama d’Elx. Decidir que fer amb els nostres impostos. Decidir sobre el nostre model lingüístic: necessitem una veritable llei d’igualtat lingüística que substituïsca i supere l’amortitzada llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983. Hem de saber transmetre el missatge a les comarques castellanoparlants, que sols amb un model d’immersió lingüística en valencià, aconseguiran una igualtat d’oportunitats. Hem de defensar el valencià com a llengua minoritzada i minoritària.
Per què la llengua és el tret més característic que tenim com a poble, perquè és una manera d’estructurar el pensament, de cohesionar una societat, és una eina de comunicació. La llengua és una eina bàsica per al coneixement i transmissió de la cultura, els costums i les tradicions d’un poble, el nostre poble.

 

La capacitat de poder decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari entenc que hui en dia és la fórmula més inclusiva per a poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics què afrontem. Una societat avançada i plenament democràtica, no pot donar-li l’esquena al conjunt de la ciutadania a l’hora de poder decidir tot allò que l’afecta, tan de manera directa com indirecta.

Els valencians i les valencianes no disposem de les eines i els recursos per a poder materialitzar qualsevol alternativa (política monetària i fiscal, control del dèficit fiscal amb Espanya, veu pròpia als fòrums internacionals, polítiques actives d’ocupació, sistema financer, etc.). Necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som.
Esperem que no, però si Espanya es veu forçada a participar en la guerra d’Ucraïna, quina capacitat de decisió tenim al País Valencià de participar o no? Ha debatut el nostre poble? Tenim opinió de qui és l’opressor? I si la tenim, podem expressar-la com a col·lectivitat?
Amb el problema de la taronja, tenim veu a Europa com a subjecte polític perquè es tinga en compte els nostres interessos? Es té en compte els interessos col·lectius del País Valencià i de l’agricultura valenciana? Tota aquesta sèrie de preguntes, tenen una resposta, i és perquè no hem passat de ser una acceptació d’una descentralització administrativa. Hem de donar una pas més i empoderar-nos com a poble. Treballem per aconseguir canviar la resposta sent reconeguts com un subjecte polític.

La dreta mai té por en dir allò que pensa, aleshores perquè tenim nosaltres por de fer-ho? Som País Valencià, i deuríem poder utilitzar-lo sense por a ser atacats. Quan parlem de Regne de València estem parlant de la història, i quan parlem de País Valencià estem parlant de present i sobretot de futur. País Valencià com a concepte polític modern que engloba tot allò que és un projecte més igualitari i més inclusiu. Sobre el nom de Comunitat Valenciana, millor calle.

Aquesta és la tercera i última reflexió abans del 6é Congrés d’Iniciativa-Compromís, i sols em queda per dir als companys i les companyes, que com a partit valencianista, trobe que és important parar i recordar qui som. Usem eixe valencianisme i posem-lo en valor, ja que venen nous horitzons farcits d’esperança.

David Casanova
Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Reflexió de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 2

Una de les principals i més importants reivindicacions d’Iniciativa-Compromís, com a partit valencianista que treballa per les persones, no pot ser altra que reclamar a l’Estat allò que és nostre mitjançant un nou sistema de finançament, la condonació del deute, l’avaluació de l’infrafinançament històric i la fi del dèficit fiscal.

Actualment, tenim un sistema de finançament totalment injust, on paguem més del que després l’Estat ens torna. Segons els pressupostos de la Generalitat del 2022, el 27% va destinat a fer front a un deute il·legítim, que segons les dades supera els 52.000 milions d’euros. L’intens espanyolisme de les elits polítiques al poder al llarg de tants i tants anys i de les elits empresarials, s’explica que durant dècades el problema del dèficit no es va convertir en una reivindicació política. Tenim l’oportunitat de canviar tot això davant una societat cada vegada més conscienciada amb el problema. Per a poder construir un futur democràtic hem de saber que ha passat i quan ha suposat la manca de finançament al País Valencià. Ja no sols per a reclamar a l’Estat, sinó per saber i demostrar que podríem estar en unes altres condicions de les quals estem. Per a donar arguments i orgull al nostre poble. Hem estat capaços d’assegurar la vida, que seríem capaços de fer en les nostres polítiques revertint aquesta situació.

Cal denunciar que fins ara l’Estat espanyol ni és, ni ha estat mai un estat plurinacional, i des del centre dominant no mostra cap voluntat de canvi.

Hi ha molta gent que quan li parlem de 1707, diu que això és història, d’acord això és història, però resulta que el decret de nova planta mai ha estat abolit, malauradament continua vigent. Per la qual cosa deixa de ser sols història per convertir-se en una cruel realitat per als nostres interessos. Hem d’assumir des del conjunt de la societat valenciana recuperar la nostra capacitat d’autogovern. Però fins ara, a diferència d’altres territoris de l’Estat, no hem segut capaços de recuperar el Dret Civil Valencià. Seguint la història del sobiranisme gallec, basc o català, s’ha passat d’una reivindicació cultural a un sobiranisme polític, a un federalisme, i en algun dels casos a una proposta independentista. Què ha passat sempre amb el tema federal? Doncs que no només hi ha federalisme allà on és planteja un sobiranisme alternatiu, és a dir, quan des del federalisme mires més enllà i no trobes res, eixa opció gira cap a posicions més sobiranistes. Aleshores des d’eixe punt de vista, els esforços de cara a una federació, poden ser els mateixos, que de cara a una altra proposta més sobiranista. Fer una anàlisi estricte de quina és la característica genètica de l’Estat espanyol, i com s’ha desenvolupat, ens possibilita fer polítiques. Fins ara sabem del centralisme imperialista imperant a l’Estat, practicant un capitalisme extractiu, que per lo tant no és neutre en la nostra forma. Si a pesar de ser centralista això no suposara que imposara una política econòmica determinada, inclús podríem conviure, però no és així, i amb eixa política extractiva imposada a nosaltres ens empobreix.

Hi ha infinitat d’exemples de les actituds i polítiques que així ho demostren, però recordaré una mica la nostra història per tindre clar allò d’on venim, o quins són els precedents.

Quan el 1707, després de la batalla d’Almansa, ens van imposar el “Decret de Nova Planta”, pel qual abolien els nostres furs, tallaven també les possibilitats d’evolució natural de les nostres normes d’autogovern, cap a formes més modernes i adients a les novetats socials i econòmiques que anàvem construint. Des d’aleshores i llevat de moments molt puntuals, la nostra societat ha hagut d’evolucionar en permanent contradicció entre una classe dirigent connectada amb els interessos geopolítics de Madrid/Espanya, i un poble capaç de perviure mirant al futur, alhora que maldava per mantenir la seua identitat compartida amb el conjunt de pobles de parla catalana. Açò, que no és un problema nou, esdevé per efecte de la crisi sistèmica que ens afecta, en un problema cada vegada més i més gran. Des d’Iniciativa-Compromís no podem mostrar-nos tous amb aquesta problemàtica, i ens hem de marcar l’objectiu de revertir aquesta situació reivindicant d’una manera ferma els nostres interessos com a poble.

David Casanova

Portaveu Units pel Poble-Compromís Cabanes

Reflexions de cara al 6è Congrés d’Iniciativa-Compromís part 1

En unes setmanes es farà a València el 6é Congrés d’Iniciativa-Compromís, i he trobat oportú fer una sèrie de reflexions al voltant de la important tasca que ens queda al davant a l’hora de construir eixa tan necessària «màtria» valenciana.

Iniciativa-Compromís ha estat i continua sent un partit d’èxit, ha sabut analitzar la situació del País Valencià i teixir unes relacions que ens han dut a formar part del govern del Botànic.

Hem de garantir que el poble valencià sempre, sempre, tinga veu pròpia davant de qualsevol escenari polític que es puga donar. Hem de garantir que el poble valencià puga qüestionar des del punt de vista del seu representat, quina és la política a aportar per part de l’Estat. No presentem el debat de manera dicotòmica, debatem, debatem i debatem.

Hem de parlar des del País Valencià i per al País Valencià, i hem de defensar la radicalitat democràtica, no podem quedar-nos en silenci quan tot açò es posa en perill, siga a Escòcia, Catalunya o el Quebec. Però no només hem de donar suport a aquest tipus de reivindicacions, sinó també per exemple a les del poble de Múrcia, on fa ara tres anys van eixir als carrers per exigir el soterrament de les línies de l’AVE, o les demandes de les treballadores de la maduixa a Andalusia. Això no implica que el procés de Múrcia i el nostre siga el mateix, però sí que hem d’estar al costat del poble murcià que estava lluitant per la seua causa. La radicalitat democràtica com a forma de control del poble en la gestió dels seus governants; a diferència de la democràcia liberal en què el poble, una vegada ha exercit el seu dret a vot, passa a un segon pla, passa a la marginalitat. Així i tot, acceptaré algunes parts positives de la democràcia liberal: votem i la gent pot votar. Però després la història demostra que els nostres representants no representen els interessos de la ciutadania, sinó que es deuen als interessos del partit que és el que els ha nomenats. Cal transformar aquesta situació, però com? Doncs a partir de la democràcia deliberativa, a partir de la democràcia participativa, a partir de pressupostos participatius; en definitiva,  a partir de tot el que implica la democràcia representativa en què el protagonisme de la gent és clau. Així, el concepte de radicalitat democràtica pot englobar tot açò, és més, pot fer-ho sense posar-hi límits.

Aporte aquestes idees des de la diversitat del País Valencià, des de la visió de les comarques del nord, de les entitats en les quals participe i que treballen dia rere dia per la construcció i vertebració d’un País Valencià més solidari, més inclusiu, més verd, més feminista, amb dedicació i empatia pel conjunt de la ciutadania, pel conjunt del poble sobirà. Nosaltres som eixes persones compromeses amb els nostres ideals, i la manera de fer unes polítiques que no ens deixem enrere ningú. Aquest és el missatge clar que cal donar: els polítics i les polítiques compromeses i amb l’empatia necessària que tanta falta fa, ja que aquesta és la denúncia majoritària a la classe política en general.

Crec que ací tots tenim clar, totes tenim clar i, com no pot ser d’una altra manera, coincidim en quin ha de ser l’objectiu del nostre partit: construir màtria per treballar per les persones i no deixar-nos ningú enrere. Des de l’organització política que situa la vida, les persones i el poble valencià al centre de la nostra acció política. Des de l’ecologisme, el feminisme i el valencianisme per assolir l’objectiu conjunt que ens permet realitzar totes aquestes fites. Però quin és el millor camí per aconseguir aquesta finalitat? Parlem-ho, debatem-ho d’una manera sana, eixa crec que hauria de ser la premissa per obtenir la finalitat, perquè tots i totes som importants.