L’alcaldessa que no estimava el valencià

I no, aquesta vegada no és ningú de cap partit de dretes. És una alcaldessa que, malauradament, a pesar de formar part d’un partit que porta la bandera de la llengua en la teoria, en la pràctica deixa molt a desitjar. Bé, tampoc voldria generalitzar, ja que al PSPV hi ha coneguts i conegudes que sí que estimen la llengua, i seria injust amb elles qualificar-les així. Vull matisar dues coses abans d’endinsar-vos en la meua reflexió.

En primer lloc, voldria donar tot el meu suport a l’associació AFCAS en la seua lluita contra de la fibromiàlgia, i donar-los l’enhorabona per poder disposar de la plaça Major de Castelló amb el vermut solidari.

En segon lloc, vull deixar clar que totes aquestes línies són responsabilitat personal meua i de ningú més. La Plataforma unitària Castelló per la Llengua res té a vore amb açò. De fet, per donar el vistiplau a un text com aquest, hauria de passar per assemblea i votar-lo entre les més de vint entitats que en formen part, també el PSPV ha pesar de no aparèixer a les reunions des de fa temps.

Estic enfadat, i ho estic pel fet que des d’alcaldia, i dic alcaldia perquè em consta que és des d’ací on un any més s’ha pres la decisió de no permetre als col·lectius de la llengua i la cultura de Castelló, dignificar, defensar i promoure la llengua de Castelló a la plaça Major. No caldria recordar que l’any 2019 es va signar una carta lingüística amb l’Ajuntament de Castelló i, entre altres punts, està el de promoure la nostra llengua com a tret definidor essencial que tenim com a poble, i d’ací la importància que exercisca de paper vehicular en la societat.

Les Normes de Castelló van significar una fita importantíssima per a la normalització de la llengua i la vertebració del País, i com a tal es mereixen un respecte. Enguany, per primera vegada en els darrers deu anys, l’acte central de commemoració de les Normes va haver d’exiliar-se a l’Alcora a causa de la negació per part de l’alcaldia de Castelló de permetre celebrar l’acte a la Plaça. Entre altres motius al·legaven que no estava permés “eixe tipus d’actes”. I clar, després de vore la programació de grups musicals, i altres tipus d’actes organitzats per altres associacions, he pogut verificar que la decisió respecte a les Normes és totalment arbitrària.

La plaça Major de Castelló és un dels emblemes de Castelló, així com haurien de ser-ho les Normes ortogràfiques del nostre valencià per a la senyora Amparo Marco, i des d’aquestes línies li demane una rectificació en les seues decisions. Perquè ja ho va dir Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord

Que és l’infrafinançament?

La discriminació històrica que patim els i les valencianes, ha contribuït decisivament al nostre empobriment.

Això, afegit a un model econòmic amb treballs precaris i poc respectuós amb el territori i les mesures preses en favor de les elits i de la banca arran de les darreres crisis econòmiques, ha aprofundit aquesta injustícia.

Que el capitalisme cada vedada tinga més força i la classe treballadora menys, és un fet i una realitat, no una qüestió ideològica. Les estadístiques són clares, i després de la crisi del 2008 o de la pandèmia, podem comprovar novament com els rics, són això, més rics.

Des de Decidim, una de les entitats impulsores de la Crida pel Finançament, hem anat organitzant les darreres setmanes una seguida de xerrades-debat de nord a sud del país per posar sobre la taula les conseqüències d’eixe infrafinançament, i per a contribuir al debat públic i trobar eixides justes  i en benefici de la majoria social.

Utilitzem molt la paraula infrafinançament, però malauradament hi ha un percentatge de valencians que no tenen clar les conseqüències de l’infrafinançament.

Des d’alguns sectors fan el possible perquè la ciutadania no siga conscient de tot açò, utilitzant dades o estadístiques tècniques, moltes vegades incomprensibles per a la majoria. I si parlem en termes populars i preguntem a la gent que li sembla que cada any paguem més i ens tornen menys que a altres llocs de l’estat?

Però que vol dir model de finançament? Doncs els impostos que paguem els 5 milions de valencians i valencianes, que van majoritàriament a Madrid on ells els gestionen i ens donen a la nostra Generalitat una part, sempre mínima i insuficient, per gestionar algunes competències com per exemple educació. Com sabem per l’experiència dels darrers anys, si les competències no venen acompanyades d’una partida pressupostària, no fem res.

Al País Valencià tenim un Infrafinançament anual 1.600 milions, un deute il·legítim de més de 50.000 milions amb un 25% dels recursos dedicats a l’amortització del deute.

I si a tot açò ajuntem el mal finançament amb les poques inversions que rebem per part de l’estat, això ens converteix, encara més, en un territori tercermundista si ho comparem amb altres territoris de l’estat espanyol. I és que la mitjana d’inversió per habitant en el conjunt de l’estat espanyol és de 241 euros, mentre que al País Valencià la xifra baixa fins als 155 euros. Segons l’informe d’exclusió i desenvolupament social publicat per la fundació Foessa l’any 2014, el País Valencià ocupa el lloc número vuit de les regions de l’estat amb les rendes més baixes i la taxa de pobresa arriba a l’escandalosa xifra del 31’07% de la població.

El proper 20 de novembre hi ha convocades tres manifestacions al País valencià, a Castelló, València i Alacant.

Alcem-nos, lluitem i omplim els carrers, diguem prou, ja que asseguts al sofà de casa no se solucionaran els problemes econòmics.
Perquè nosaltres hauríem de tindre el Dret a Decidir sobre el nostre finançament, volem les claus de la caixa.

David Casanova

Coordinador Decidim-Comarques del Nord