L’okupació de l’extrema dreta

El actes populistes de la dreta espanyola amb el seu discurs fals sobre les ocupacions de vivendes et volen fer creure – i això ja és cosa teua si t’ho creus o no- que aniràs a comprar el pa i, en tornar a casa, la trobaràs ocupada. Eixe discurs denota nerviosisme i, sobretot, precipitació en la seua deriva o, millor dit, continuïtat de la mentida sistemàtica. T’ho dic sense por a equivocar-me, i sé que no ho faig perquè m’agafe a les dades estadístiques, les mateixes dades que no pots mirar si pretens instaurar el discurs demagògic de la por socialment massa estesa, que informa sobre una suposada impunitat okupa i que sembla que si te’n vas uns dies de vacances et poden ocupar la casa sense que pugues fer res sobre aquest tema. L’okupació (regulada jurídicament com a “delicte d’usurpació”) no és el mateix que la violació de domicili, i estadísticament hi ha més probabilitats de rebre un tir i morir de camí cap a casa després de comprar el pa, que tindre la casa ocupada. Ja li va bé a l’extrema dreta posar el focus de violència novament en eixe sector de la societat més desprotegit i vulnerable en el seu afany de dividir i afeblir.

El delicte de violació de domicili segons l’article 202.1 del codi penal diu que el particular que, sense habitar en ella, entrés en una casa aliena o es mantingués en la mateixa contra la voluntat del seu habitant, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. Mirant l’informe del 2019 de la fiscalia, recull en el capítol IV que els delictes relacionats amb usurpacions han sofert “un descens significatiu que continua la línia empresa en l’exercici passat i que, sobretot, reflecteix una caiguda en els supòsits d’ocupació d’habitatges contra la voluntat dels seus propietaris”, només en els procediments penals.

Segons alguns dels jutges de l’Audiència nacional, i parle dels conservadors no dels progressistes, en 25 anys de carrera mai han tractat un cas d’ocupació. En els pocs casos que n’hi ha, diu un dels jutges, la justícia té mecanismes suficients per fer fora a un ocupant en menys de 24 hores.

Aleshores que hi ha darrere de tota aquesta campanya anti-okupa? Doncs d’una banda uns mitjans de comunicació malaltissos en el seu afany sensacionalista baix la tutela d’eixes grans empreses que veuen perillar els seus guanys milionaris davant de lleis com l’aprovada fa uns dies pel parlament de Catalunya, el qual regularà el preu del lloguer i impedirà així que un treballador o treballadora haja d’invertir més del 75% del seu sou en pagar el lloguer. I, d’altra banda, els interessos del món del capital i els seus súbdits al Congrés, els quals volen crear una alarma social sobre el fenomen de l’okupació, quan el gran drama són els desnonaments.

Més del 80% d’immobles ocupats el darrer 2019 són propietat de fons voltors, d’especuladors o de la banca. Res a vore amb el discurs de l’odi de l’extrema dreta. Trobe a faltar a tots eixos constitucionalistes de carnet defensant un habitatge digne. Però clar, eixe punt de la constitució se’l salten perquè no els agrada massa. Ells i elles ja estan bé així, vivint literalment la millor vida, no els falta res, ni tampoc als seus familiars i amics. A la resta, si ens toca viure baix d’un pont perquè el salari no ens dona ja no per comprar un pis, sinó poder pagar un lloguer, doncs ens aguantem o…. decidim què volem fer del nostre País.

David Casanova

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s