L’okupació de l’extrema dreta

El actes populistes de la dreta espanyola amb el seu discurs fals sobre les ocupacions de vivendes et volen fer creure – i això ja és cosa teua si t’ho creus o no- que aniràs a comprar el pa i, en tornar a casa, la trobaràs ocupada. Eixe discurs denota nerviosisme i, sobretot, precipitació en la seua deriva o, millor dit, continuïtat de la mentida sistemàtica. T’ho dic sense por a equivocar-me, i sé que no ho faig perquè m’agafe a les dades estadístiques, les mateixes dades que no pots mirar si pretens instaurar el discurs demagògic de la por socialment massa estesa, que informa sobre una suposada impunitat okupa i que sembla que si te’n vas uns dies de vacances et poden ocupar la casa sense que pugues fer res sobre aquest tema. L’okupació (regulada jurídicament com a “delicte d’usurpació”) no és el mateix que la violació de domicili, i estadísticament hi ha més probabilitats de rebre un tir i morir de camí cap a casa després de comprar el pa, que tindre la casa ocupada. Ja li va bé a l’extrema dreta posar el focus de violència novament en eixe sector de la societat més desprotegit i vulnerable en el seu afany de dividir i afeblir.

El delicte de violació de domicili segons l’article 202.1 del codi penal diu que el particular que, sense habitar en ella, entrés en una casa aliena o es mantingués en la mateixa contra la voluntat del seu habitant, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. Mirant l’informe del 2019 de la fiscalia, recull en el capítol IV que els delictes relacionats amb usurpacions han sofert “un descens significatiu que continua la línia empresa en l’exercici passat i que, sobretot, reflecteix una caiguda en els supòsits d’ocupació d’habitatges contra la voluntat dels seus propietaris”, només en els procediments penals.

Segons alguns dels jutges de l’Audiència nacional, i parle dels conservadors no dels progressistes, en 25 anys de carrera mai han tractat un cas d’ocupació. En els pocs casos que n’hi ha, diu un dels jutges, la justícia té mecanismes suficients per fer fora a un ocupant en menys de 24 hores.

Aleshores que hi ha darrere de tota aquesta campanya anti-okupa? Doncs d’una banda uns mitjans de comunicació malaltissos en el seu afany sensacionalista baix la tutela d’eixes grans empreses que veuen perillar els seus guanys milionaris davant de lleis com l’aprovada fa uns dies pel parlament de Catalunya, el qual regularà el preu del lloguer i impedirà així que un treballador o treballadora haja d’invertir més del 75% del seu sou en pagar el lloguer. I, d’altra banda, els interessos del món del capital i els seus súbdits al Congrés, els quals volen crear una alarma social sobre el fenomen de l’okupació, quan el gran drama són els desnonaments.

Més del 80% d’immobles ocupats el darrer 2019 són propietat de fons voltors, d’especuladors o de la banca. Res a vore amb el discurs de l’odi de l’extrema dreta. Trobe a faltar a tots eixos constitucionalistes de carnet defensant un habitatge digne. Però clar, eixe punt de la constitució se’l salten perquè no els agrada massa. Ells i elles ja estan bé així, vivint literalment la millor vida, no els falta res, ni tampoc als seus familiars i amics. A la resta, si ens toca viure baix d’un pont perquè el salari no ens dona ja no per comprar un pis, sinó poder pagar un lloguer, doncs ens aguantem o…. decidim què volem fer del nostre País.

David Casanova

Aplec per la Terra a la Muntanyeta de Sant Antoni

David Casanova i Artero

Després d’uns mesos d’incertesa, d’anul·lar infinitats d’actes i restar les nostres vides tancades entre quatre parets, el retrobament el darrer 28 d’agost a la Muntanyeta de Sant Antoni, a Betxí (Plana Baixa), va ser un oasi al mig d’un interminable desert. Veure’ns les cares, saludar-nos a pesar de no poder abraçar-nos, comprovar que tots i totes estiguem bé i passar una jornada reivindicativa, cultural i política amb tots vosaltres, estimades companyes de lluita.

Un dia intens amb molt de comboi ens va dur a visitar la població d’Artana (Plana Baixa), enclavada a la Serra d’Espadà, on la figura de Vicent Tomàs i Martí va néixer. Preciós el ram de vegetació de la Serra d’Espadà preparat per a l’ocasió i els parlaments dels companys Joaquim Meneu, Josep Herrero i Antoni Infante, ressaltant la figura de l’artanenc Vicent Tomàs i Martí (1898-1924). Vicent va ser una figura cabdal del valencianisme de principis del Segle XX, amb la seua gran tasca envers el valencianisme amb la creació de revistes, la publicació d’infinitats d’articles o l’organització d’Aplecs com el de la Muntanyeta de Sant Antoni. Al migdia la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Betxí Núria Meneu, ens va rebre de manera oficial al Palau Castell de Betxí, una joia històrica.

Arriben les cinc de la vesprada i el magnífic paratge de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí espera per a celebrar l’acte central de l’aniversari del primer Aplec per la Terra. Els companys de Plataforma per la Llengua tenen preparada la seua tauleta d’informació amb les campanyes “Som 10 milions”, “Prou Valencianofòbia” i la campanya conjunta amb Decidim, “Reciprocitat”. Jo mateix done l’inici a l’acte amb unes breus paraules per presentar a continuació a les quatre persones que intervindran: Ximo Meneu de la sectorial d’agricultura de Decidim, Zahia Guidoum responsable de comunicació i jovent de Decidim, Encarna Canet professora de la Universitat de València i membre de Dones Decidim i per concloure, el coordinador de Decidim, Antoni Infante.

Des de Decidim continuem treballant per allò que ja reivindicava Vicent Tomàs i Martí a principis del darrer segle: Un estat Sobirà, amb una hisenda pròpia i les llibertats més elementals. Creant eixe moviment transversal de la ciutadania, convertint-la amb una ciutadania crítica amb els seus dirigents, una ciutadania reivindicativa amb la manca de les llibertats individuals i col·lectives ocasionades pel règim del 78. La lluita pels drets de la ciutadania és la lluita pels drets nacionals, i uns i altres sols poden ser assolits per vies democràtiques.

Per una lluita plural, inclusiva i transversal on les dones també tinguen el seu espai de lluita i reivindicació. Un espai comunicatiu conjunt on puguem decidir veure els mitjans de comunicació en llengua pròpia.

No podem permetre que any rere any l’estat espanyol continue menyspreant-nos amb un finançament injust, sense reconéixer el dret a decidir que tenim com a la nacionalitat històrica que som i que ens vulga adoctrinar amb una llengua i cultura que no és la nostra, al contrari, és la seua. El poble valencià és un poble orgullós amb una cultura històrica i rica, i una llengua viva la qual està minoritzada per part d’un Estat opressor.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià volem marcar al calendari una nova data, que el 28 d’agost, igual que el 25 d’abril, el 9 d’octubre o el darrer diumenge d’octubre, la Muntanyeta de Sant Antoni a Betxí, siga un lloc de trobada no sols per als valencianistes de les Comarques del Nord, sinó per a tots i totes les valencianistes d’arreu del país. Ens han volgut eliminar com a poble, esborrant la nostra memòria, però nosaltres serem més fortes que tot això, i continuarem reivindicant el nostre Dret a Decidir per tot el territori, també a Betxí cada final d’agost.