Diumenge ens juguem el futur. #Imparables

Que novament es torne a parlar sobre el finançament valencià a la campanya electoral és sinònim de què no ha servit de res tots aquestos anys d’aferrar-se a la voluntat d’uns quants d’ofrenar noves glòries a Espanya.

He seguit amb antenció tots i cadascun dels debats televisius que han fet els candidats i les candidates a les Corts, Congrés i Senat, i l’únic partit que ha parlat en clau valenciana ha segut Compromis. Torne ha repetir, Compromis ha segut la única formació que ha volgut posar d’amunt la taula, la realitat del poble valencià.

I és que segons l’informe d’exclusió i desenvolupament social publicat per la fundació Foessa l’any 2014, el País Valencià ocupava el lloc número vuit de les regions de l’Estat amb les rendes més baixes i la taxa de pobresa arribava a l’escandalosa xifra del 31,07% de la població. Quant Compromis va arribar al govern l’any 2015, es va trobar un país trencat, un país desfet per la mala gestió i la corrupció del Partit Popular.

I a tot açò hi ha que sumar-li que l’Estat espanyol ens ha maltractat, sistemàticament i de manera continuada, les darreres dècades. I és què cada any les valencianes i els valencians deixem de rebre per part de l’estat aproximadament uns 6.000 milions d’euros, una xifra que fa posar els pèls de punta. Imagineu-vos tot el treball que podríem crear amb aquests diners o com podríem millorar la nostra sanitat pública, construir més centres hospitalaris o rebaixar les llistes d’espera. Fins i tot podríem aconseguir que els nostres fills deixaren d’una vegada per totes d’estudiar en barracons! Com podrien canviar les coses si simplement ens adonarem que tots aquests anys d’ofrenar a un Estat, que ens ha menyspreat sistemàticament, no ha servit de res.

Som el darrer territori de tot l’Estat quant a finançament i això és un fet que no deuríem passar per alt. La gent deuria saber que quan el posen en una llista d’espera de sis mesos per a fer-se una ressonància magnètica perquè té problemes al genoll, és a causa de l’infrafinançament. Doncs a pesar de tot açò, personatges com Santiago Abascal, encara tenen l’osadia de vindre a València, i davant d’una enorme massa de gent que sols veu banderes i poc més, dir que hem de tornar a ofrenar noves glòries a Espanya. D’on collons les hem d’ofrenar les noves glòries, si ja hem ofrenat tot el què teníem? Veient els darrers debats a la televisió pública valenciana, (la mateixa que vol tancar Toni Cantó, no perquè crega que no és necessària, simplement per una estratègia d’enfrontament i crear crispació entre pobles per amagar les seues vergonyes), el Partit Popular i Ciutadans sols saben parlar en clau espanyola, obviant la nostra realitat. Els mateixos i les mateixes que es consideren molt valencians i valencianes, però que creuen que la llengua pròpia del poble valencià no és prou important per utilitzar-la en un debat televisiu. Els mateixos i les mateixes que després d’anys i anys de servei als partits PSOE-PP-Cs, els envien a Brussel•les a una retirada daurada a canvi de 8 mil euros mensuals, ha votar en contra de la citricultura valenciana.

Doncs NO, eixos partits no ens representen, perquè polítics com Jordi Sebastià a Bruseles, Carles Mulet al Senat, Marta Sorlí al Congrés i molts més com ells i elles, han treballat de valent pel poble i per al poble valencià, i han de continuar fent-ho per continuar amb el canvi engegat fa ara 4 anys. Per cert, al debat de candidats i candidates d’ahir a la televisió pública, va quedar clar que Mònica Oltra ha de ser la propera presidenta de la Generalitat. Em va agradar molt també Dalmau i em va decepcionar moltíssim el poc nivell que va oferir Ximo Puig, espès, poca traça i amb poca credibilitat. Bonig el de sempre i de Cantó millor no parlar. On s’ha posat el pobre xic amb tan poc de nivell?.

David Casanova

@dbenlloch #Imparables

Els populismes perillosos

Tenim un problema i ho hem de reconèixer. A dia d’avui, pareix més clar que mai que a les Corts Valencianes, l’òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana, hi haurà un partit d’extrema dreta, franquista, racista, xenòfob, etc. I és que, a diferència dels altres dos partits de dretes, en els quals alguns dels seus sectors o corrents internes poden pensar molt semblant al partit ultracatòlic, aquests no callen, aquests, els de VOX, ho diuen i molt fort.

Perquè dir eslògans en l’actualitat com “los españoles primero” és el mateix que dir fa 50 anys “Una, grande y libre“. Perquè dir que el problema de la situació social, econòmica o laboral son els immigrants és repetir la història de fa 80 anys.

Hem de reconèixer que, des de l’esquerra, no hem sabut transmetre els discurs oportú, no hem sabut construir eixe missatge senzill que puga arribar a eixa part de la ciutadania on sí que han sabut arribar els populistes d’Abascal. I no vull dir amb tot açò que haguérem de crear nosaltres també un discurs populista. Tant el partit d’Abascal, com fins i tot Casado i Rivera, han utilitzat els immigrants per aconseguir vots de manera fàcil, mentint amb les ajudes que rep aquest col·lectiu. Però en cap cas han aportat una sola dada, i és que les dades del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social són clares: no hi ha cap tipus d’ajuda que depenga de la nacionalitat, la procedència, l’ètnia o la religió. Les ajudes no es donen per això, es donen pels barems de les necessitats socials, i la mitjana estatal és d’un 70% a espanyols i un 30% a immigrants.

Fa uns dies, i per qüestions laborals, vaig formar part d’un grup de persones que són el més clar exemple de deriva ignorant cap a les posicions populistes i d’extrema dreta. Gent de carrer, treballadora i acollidora com jo, però políticament parlant, inculta, molt inculta.

No cal dir què opinaven del poble de Catalunya i la seua lluita cap a la llibertat, la resposta és ben sabuda, depenent dels diferents col·lectius. Doncs aquest col·lectiu, el de les persones que tan sols els preocupa tindre una faena estable, poder fer-se unes cerveses després de la faena i poc més, i que els importa poc o no res les injustícies socials o nacionals, representa un alt percentatge de l’electorat. Aquest col·lectiu que reconeix obertament que s’informen poc o res en els mitjans de comunicació i, fins i tot, alguns d’ells reconeixen que poden ser manipulats pels propis mitjans, són als qui no hem sabut arribar en el nostre discurs. Aquest ample col·lectiu que pensa que, a causa dels immigrants d’altres religions, els governants actuals volen eliminar la religió catòlica. No pensen que la Constitució diu que l’Estat espanyol ha de ser laic i que cap religió predomina per damunt de la resta. En definitiva, la culpa, dels jueus…, vull dir, dels immigrants. Aquest ample col·lectiu que pensa que els actuals governants volen acabar amb la caça, per exemple, i no que volen protegir a les espècies per evitar la seua desaparició.

En poc de temps, hem passat de parlar de pensions, sanitat o educació a parlar de banderes i a veure quin dels tres partits és més patriota i té la bandera més gran. Els mateixos que no volien saber res de la llei de memòria històrica, perquè no interessava a la ciutadania, parlen ara de la tan necessària “unidad de España”.

L’avançament unilateral per part del PSPV de les eleccions a la Generalitat Valenciana tampoc ajuda. Una decisió presa per Ximo Puig sense contar amb el vist i plau dels seus socis del botànic. Espere que el poble valencià siga conscient del que ens juguem d’ací poc més d’un mes, i que vaja a votar sabent tot el que necessita saber i el que més li convinga, fugint de les proclames del vot útil d’uns i el perillós populisme per a ignorants d’altres.

David Casanova @dbenlloch