Un any després de l’1 d’octubre

Avui fa un any, exactament el 2 d’octubre de l’any passat, vaig fer un resum de la meua opinió sobre els fets que estaven ocorreguén a Catalunya. Bé, més que una opinió, el que vaig fer va ser expresar la meua ràbia i impotència davant tota la violència per part de les forces de l’Estat, a tots eixos catalans i catalanes que l’únic que volien era expresar de forma pacífica, el seu Dret a Decidir. Ací deixe una xicoteta opinió escrita el dia després…

“Com vos vaig dir ahir, son temps d’obrir un compte a Twitter, ja que en aquesta xarxa pots llegir i comparar noticies de tots els costats i no sols des del punt de vista unionista, ja que entre altres coses el HT en anglés que feia referència al referèndum va ser trending tòpic MUNDIAL. Ahir vore les notícies entre altres mitjans Antena 3 o la televisió pública era nauseabund. Et volien fer creure que els perillosos homens, dones, majors i xiquets armats fins a les dents de vots i democràcia ban posar en perill a eixa guardia civil de “A por ellos”. Malaurdament la majoria volen escoltar allò que volen pensar, però a la resta, els qui de veres voleu formar-vos una opinió més justa de tot el que va passar ahir, independenment de la ideologia política, no deixeu de donar un cop d’ull a la premsa espanyola, però també a la catalana i a la internacional, sols d’aquesta manera podreu formar-vos una idea més clara. Recordar a totes aquelles amistats virtuals que justifiquen la repressió d’ahir al principat i que supose que serà eixe el futur que volen deixar als seus fills, poden deixar de llegir ara mateix si així ho desitgen. Com que jo el que vull és un mon on la gent puga decidir en llibertat el seu futur, ahir ens vam fer una foto a casa amb l’escrit “1 d’octubre, referendum d’autodeterminació a Catalunya”, perquè les meues filles recorden d’ací 20 anys a la universitat o on siga, el que va passar ahir al principat”.

Dic açò perquè al llegir la premsa d’ahir, tot continua igual, els violents independentistes contra els pacífics manifestants unionistes. La Catalunya enfrontada etc…

I és que l’exercici d’empoderament popular viscut l’any passat, té unes conseqüències que fins i tot avui encara no sabem. Ahir, 1 d’octubre de 2018, un anys després del referèndum, el poble català va eixir al carrer per a demanar que es fera efectiu allò que van votar, que no és una altra cosa que la República de Catalunya. Majoritariament a dia d’avui, la premsa espanyola continua desinformant i sense ajustar-se gens ni mica a la realitat social del Principat. Un principat que sí esta dividit com diuen des dels sofàs dels platós televisius d’alguns mitjans espanyols, és principalment per tota la porqueria que llancen aquells que veuen amb la fractura de la societat i la violència, l’única via per aconseguir guanyar.

Ací vos deixe un recull dels titulars que la premsa d’arreu del mon va publicar ara fa un any, una premsa que a diferència d’altres, no necessita informar per interessos i sí pels fets.

The Guardian: “L’Estat espanyol ha perdut”

Le Monde: “La derrota de Rajoy”

CNN: “La vergonya d’Europa”

Liberation: “Violència a Catalunya: la derrota de Mariano Rajoy”

The Washington Post: “La policia espanyola dispara bales de goma prop d’un punt de votació català”

The New York Times: “Extraordinària mostra de determinació”

The National (Escòcia): “Escenes impactants de policies espanyols tirant a votants per les escales i arrossegant-los pel pèl en la seva campanya contra el referèndum d’independència”.

Süddeutsche Zeitung (Alemanya): “Victoria de l’imperi de la llei i la democràcia”

La Reppublica (Itàlia): “Els catalans voten contra la violència”

La frase del que era aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no deixava de ser irreal i completament fora de lloc: “Som l’exemple del món” 🤔

David Casanova

Coordinador Decidim-Plana de l’Arc

@dbenlloch @DaDPlana_Arc