La meua llengua no es toca

 Les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc se celebren des de fa 22 anys als diferents pobles que envolten l’arc romà de Cabanes. Intenten ser un aparador cultural dels pobles del nord de la Plana Alta. En aquestes Jornades trobaràs cultura, art, gastronomia, esport i també, com no podria ser d’una altra manera, reivindicació. En definitiva… una part del passat, present i futur dels nostres pobles al llarg de tot un cap de setmana amb exposicions, conferències, comunicacions, tasts gastronòmics, etc.


En les darreres Jornades celebrades a Vilafamés el darrer cap de setmana vam poder veure, malauradament, el nacionalisme espanyol més ultra i caspós.

No fa falta dir que la llengua majoritària a les Jornades és el valencià. La comarca té prop d’un 100% de parlants en aquesta llengua. En la cloenda de l’acte inaugural amb la sala de gom a gom, els alcaldes dels pobles de la zona a més de la presència de Vicent Climent, rector de la universitat Jaume I de Castelló (UJI), una senyora es va alçar indignada perquè no havia entés res de res. Aquesta senyora (castellanoparlant) nascuda a Salamanca i resident des de fa un temps a Vilafamés deia que no ens entenia i exigia que emprarem el castellà. No prou amb açò, l’endemà, a les portes del saló d’actes i abans de dir que marxava i que mai més no tornaria a participar en aquests actes (entre moltes altres coses que va comentar) em vaig sentir aclaparat quan ens va assegurar que adoctrinàvem els nostres fills parlant-los valencià. Sí, heu llegit bé. Aquesta senyora, que com he dit abans representa el nacionalisme espanyol excloent, radical, caspós i que considera que no hi ha més llengües que la seua ni més països que el seu, creu que per parlar als nostres fills i filles la nostra llengua materna (la llengua que hem aprés dels nostres avis i àvies, la llengua del “tio canya”) estem adoctrinant. Crec que ja hi ha prou d’aguantar menyspreus a més d’atacs a la nostra cultura i a la nostra llengua. Penseu quan passen aquestes coses en uns altres ambients amb gent que té menys consciència que nosaltres (els assistents a les Jornades) en la defensa d’allò que és nostre. En aquests casos directament s’intenta satisfer a aquestes persones parlant-los castellà. I així a poc a poc i sense adonar-nos, estem signant la sentència de mort d’una llengua usada en un territori per més de deu milions de persones. Una llengua que ha de lluitar per sobreviure amb una altra majoritària al nostre entorn com és el castellà. No és que siga dolent parlar castellà. Com més llengües es dominen millor. Ara bé, hem de saber que la llengua és una eina de comunicació i que dues persones poden parlar la que consideren adient, per molt que siguen diferents i sempre que es puguen comunicar. Hem de fer l’esforç d’ajudar a qui ve de fora perquè entenga i parle valencià. Això implica no deixar d’emprar-lo perquè en cas contrari les persones forasteres que viuen tota la vida ací ens fan canviar la llengua per adreçar-nos a elles.

Fa uns mesos vaig tindre una discussió amb uns amics perquè creien que nosaltres hem d’adaptar-nos als forasters i no al contrari. Crec que qui ve de fora s’ha d’adaptar en tots els àmbits, ja siga socialment i cultural com també des del punt de vista lingüístic. Malauradament la situació que vivim dura massa temps. Qui sap si prendrem consciència algun dia del gran tresor que tenim abans d’arriscar-nos a fer desaparéixer la nostra llengua.

L’auge dels atacs dels nacionalistes espanyols envers el valencià i la nostra cultura ve propiciat, entre altres coses, per les diferents polítiques de partits com el Partit Popular i Ciutadans al País Valencià. Polítiques que, en el cas dels populars, estan fetes per aconseguir rèdit polític acusant el Consell de catalanistes i sembrant una llavor dient que seguim el camí de les tesis independentistes. En relació a Ciutadans, o com els he nomenat en altes articles “CiuTadanos”, que fan polítiques centralistes i antinacionalistes (valencianes és clar) i jutgen fins i tot als professionals de l’ensenyament quan els acusen d’adoctrinament, com fa aquesta senyora de Vilafamés. Hem de rebutjar totes aquelles persones que intenten soscavar la nostra personalitat que malgrat tot continua sent: Som i serem!!

Des de l’Assemblea Decidim-Plana de l’Arc treballem per la defensa de la nostra identitat, la nostra llengua i el nostre país.

Perquè nosaltres decidim qui som.

Et convide a participar amb nosaltres de la construcció d’una comarca més nostra, més respectuosa, transversal i igualitària on els valors del valencianisme predominen i així poder defensar d’aquesta manera les nostres senyes d’identitat.

 

Fes-te soci/a

 

David Casanova i Artero

Coordinador Decidim-Plana de l’Arc

@dbenlloch @DaDplana_Arc

4 pensaments sobre “La meua llengua no es toca”

  1. Estimado David, quiero que primero sepas que entiendo perfectamente tú postura y la respeto pero no la comparto en absoluto. En mi humilde opinión y como persona nacida en Castellón con ascendentes valenciano parlantes y castellano parlantes, para mí el castellano ha sido y sigue siendo la lengua con la que me identifico y por favor, no me identifiques como “nacionalisme espanyol excloent, radical, caspós” porque sería lo mismo que decirte que eres un fascista de la lengua valenciana y no sería para nada justo, porque seguramente no te sentirías identificado con esos adjetivos, a que no? Sinceramente, me molestan esos adjetivos cuando de convivencia de lenguas se trata.

    Adoro que me hablen en valenciano aunque no lo hablo, porque no lo necesito hablar. Lo entiendo perfectamente y prefiero que aquel que no se sepa expresar tan bien en Castellano, que lo haga en valenciano y viceversa, porque es la mejor manera que me transmita sus emociones, conocimientos y cultura. La riqueza y lo que realmente nos hace diferentes reside precisamente, en ese BILINGÜISMO, por el cual dos personas pueden estar comunicándose a la perfección en dos lenguas a la vez sin ni tan siquiera inmutarse ni darse cuenta de ello. Eso es lo que nos hace grandes, con mayúsculas. Nos hace respetuosos, nos enriquece enormemente y nos convierte en una comunidad abierta a todo aquel que se acerque sin más.

    Por esta razón espero el mismo respeto hacia mi persona que también ha nacido en esta tierra, la mejor tierra del mundo (la millor terreta del món!) y que desde mis más tierna infancia todo ha sido en Castellano y no por eso he dejado el valenciano abandonado, simplemente he ejercido mi derecho a expresarme en una u otra lengua. Sin discriminar a NADIE por mi elección.

    El hecho de estar todavía con la retahíla que ya se hace cansina de los nacionalistas creo que no es un concepto de nuestros días y mucho menos de la gente más joven. Si, “haberlos haylos” pero no son la gran mayoría. Tan nacionalistas, radicales y excluyentes son unos como otros. Irse a los extremos no tiende puentes, ni amplía miras, ni enseña nada de nada.

    Tan débil es la personalidad castellonense como para rechazar a cualquier persona que piense diferente?? Pues no, no lo creo. Escuchar a los amigos, la mayoría de las veces es dejar que nos aporten puntos de vista diferentes, que aún siendo eso,diferentes, siempre se pueden poner encima de la mesa para ver como unir, aprovechar y mejorar con el único fin de llegar a una convivencia que construya en positivo y que una y entienda culturas y sentimientos diversos. Siempre que he ido por los pueblos investigando su cultura y empapándome de su idiosincrasia me he encontrado con gente maravillosa. Gente mayor, que al oírme hablar en castellano intentaban cambiar de lengua y que en cuanto les decía que los entendía maravillosamente bien, la conversación fluía en ambos sentidos sin más aspavimiento, mueca, gesto o ademán que el de dos personas conversando, compartiendo, sonriendo.

    Espero y deseo que si alguna vez nos vemos o compartimos una conversación pueda ser fluida y enriquecedora.

    La meua llengua es el castellano y también el valencia! Y me siento muy orgullosa de poder ser trilingüe: castellano, valenciano e inglés.

    Un afectuoso saludo.
    Susana

    M'agrada

    1. Hola Susana, en ningun moment pretenc ser excluient ni res per l’estil, però no és fàcil ser valencianoparlant al nostre territori quant no pots viure plenament en la nostra llengua. Tinc molts am

      M'agrada

    2. Quin desastre!!

      Tinc molts amics castellanoparlants, i parlem cadascú la nostra llengua. Malauradament he trobat molta, molta gent irrespectuosa que m’han dit maleducat i moltes coses més per no parlar en castellà. Evidentment que parlar moltes llengües enriqueix, però si no hi haguera colectius i persones que defensarem el valencià, després de tants anys d’atacs, seria qüestió de temps la seua desaparició.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s