L’extrema dreta als Estats Units??

Just el dia en què es complien 27 anys de la caiguda del mur de Berlín, a set mil quilòmetres de distància, als Estats Units d’Amèrica, el presentador de televisió, empresari, showman i multimilionari Donald John Trump, es proclamava vencedor de les eleccions, i per tant president electe de la primera potència mundial. El mateix que durant la campanya electoral va proposar construir un mur a la frontera mexicana, ja que des de Mèxic sols la creuaven gent criminal, violadors i drogues, moltes drogues. Els immigrants mexicans són un col·lectiu que podrien sofrir una política repressiva més contundent per part de l’administració Trump i degut a que l’economia mexicana és molt depenent de Washington, ha sigut la primera en rebre un fort contracop amb la devaluació d’un 10% del pes mexicà i la caiguda al nivell més baix en gairebé dos dècades.Degut al sistema electoral dels Estats Units, el guanyador ha aconseguit més vots electorals però menys vots populars que la seva contrincant, l’exsecretària d’estat demòcrata en l’admisnistració Obama, Hillary Clinton, dona del 42é president dels Estats Units. És a dir, Trump presidirà els Estats Units amb menys vots que Clinton. Fet que igualment li va passar al candidat Al Gor en les eleccions presidencials de l’any 2000, que va acabant perdent davant del pistoler texà George W. Bush.

Els mercats s’enfonsen després de la victòria de Trump. L’Ibex 35 cau gairebé un 4% arran dels resultats de les eleccions presidencials americanes. Les borses d’arreu del món també es desplomen. Una vegada s’ha confirmat la victòria del republicà l’índex borsari espanyol s’ha quedat  en 8.595 punts, xifra que suposa una caiguda del 3,8%.

El que ha fet decantar la balança a favor de Trump, ha sigut la coalició formada pels descontents. Un grup que el formaven votants blancs de més de 45 anys, amb pocs estudis i un nivell socioeconòmic mitjà o mitjà baix. Tant en entorns on el percentatge de blancs és alt i en entorns rurals, el vot republicà ha sigut superior al 70%. L’home blanc ha votat en massa a Trump seduït pel populisme demagògic, però el més sorprenent de tot és que les dones blanques després dels nombrosos comentaris sexistes i humiliants també han votat majoritàriament al republicà.

A més de tot açò també s’ha de sumar el vot tradicional republicà independentment de qui siga el candidat de torn. No és que els americans en general s’han tornat bojos, sinó que hi ha un percentatge d’un 10 o 15% que en les darreres eleccions presidencials van votar demòcrata i en aquestes han votat republicà.

Al llarg de la campanya electoral, el que al principi era un discurs incendiari i políticament del tot incorrecte, ha anat baixant en intensitat i grolleries, evidentment molt ben aconsellat per un grapat d’assessors molt més hàbils que els de Clinton. Totes les propostes que ha anat presentant i que no eren demagògiques, (per tant, ben poques) les ha anat matisant substancialment.

Milers de persones han eixit al carrer per protestar i mostrar el seu descontent per l’elecció d’un xenòfob a la Casa Blanca. Tant a la costa est com a la costa oest i en ciutats com Nova York, Chicago o Boston han sigut milers les americanes i americans que han demostrat la seua frustració per l’elecció de Trump.

En les darreres hores i en diferents xarxes socials he opinat sobre el tema i algunes persones m’han preguntat qui eren els bons i qui els dolents. Sota el meu punt de vista en aquestes eleccions no s’hauria d’elegir al més bo dels dos sinó al menys dolent.

El que ens espera en un futur no ho sap ningú, però en el que tots coincidim és l’incertesa i la sensació de no saber el que va a passar. I el que desitgem és que no arribe a complir ni la meitat del que ha dit al llarg de la campanya.

Trump ha guanyat unes eleccions democràtiques que, malgrat haver aconseguit menys vots, ho ha fet d’una manera legal. Ha reconegut els resultats a pesar que va dir que si aquestos no li eren favorables, no els reconeixeria. Però les barbaritats van ser nombroses, i entre altres coses va dir que si es posava a disparar trets a la cinquena avinguda, no perdria vots. També va dir que restabliria l’ofegament simulat per als sospitosos de terrorisme. Apostarà pel bloqueig complet i total d’entrada de musulmans al país i repatriarà a tots els refugiats sirians. Construirà un mur a la frontera de Mèxic, ja que, segons ell, els mexicans migrants porten crims, drogues i violacions. Vol acabar amb la reforma sanitària estrella d’Obama (Obamacare). I creu que el canvi climàtic és una estupidesa. En temes com la llengua vol acabar amb el castellà perquè és una llengua forastera. I el més perillós de tot plegat igual no és Trump, sinó els qui l’han votat. Tots eixos vots d’extrema dreta d’un grapat de gent que es deixa influir tant pel discurs de l’odi i la demagògia. I és podria passar els mateix que a Alemanya amb la victòria d’Adolf Hitler en unes eleccions democràtiques o podria passar a França amb el partit d’ultradreta Front Nacional francès de Marine le Pen, a Àustria o a Grècia. Cal recordar que a Europa l’auge de l’extrema dreta ha sigut notori els darrers anys i que a França hi ha eleccions presidencials i legislatives el proper 2017.

Simplement esperar que tot açò acabe prompte i que al final haja sigut un malson que acaba al fons de les clavegueres.

 David Casanova

@dbenlloch 

Un any pel Dret a Decidir a Castelló

El passat dia 10 de novembre es complia un any des que l’assemblea pel Dret a Decidir de Castelló es presentara en societat en la Casa de Cultura. Pareix ser que la posada en funcionament d’aquesta assemblea va en paral·lel al suposat canvi polític al nostre país. Després d’anys i panys de corrupció i males formes a l’hora de fer política, d’anys i panys d’afavorir els poderosos i d’aixafar els febles, per fi, s’obre una escletxa per a l’esperança i la il·lusió d’un poble amagat i menyspreat per dècades de dictadures i governs “democràtics” corruptes, antivalencianistes i ultraespanyolistes.
La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD), amb l’esperit d’unitat d’acció que justifica la seua creació, treballa per assolir un espai ample per al valencianisme actiu i d’apoderament, constructor, sense fer cap distinció ideològica, de procedència o religiosa. Estem encantats i encantades de treballar per fer realitat moltes il·lusions de tot un subjecte polític com és el poble valencià. Canviar la nostra societat, social i culturalment. Donar als nostres majors una millor qualitat de vida i assegurar l’estat del benestar mitjançant les pensions, la sanitat pública i el dret a l’habitatge. Volem construir per als nostres fills i filles un millor futur, però, sobretot, estem dedicats al fet que el poble valencià, com a subjecte polític, puga decidir. Decidir en tots aquells aspectes en els quals estiguem implicats.

La PDaD és molt més que una plataforma sobiranista. Està formada per diferents tipus de persones entre les quals podem trobar, com no, independentistes , nacionalistes, sobiranistes però també amb tot tipus d’idearis polítics com ara socialdemòcrates, de centre o d’esquerres. També trobem gent catòlica, atea i agnòstica. Tots i totes tenen cabuda i tots tenim una cosa en comú: la voluntat de construir una terra lliure, més justa i en la qual puguem decidir per nosaltres mateixos el que volem ser en un futur, decidir sobre el nostre cos o en aspectes com la sanitat, l’educació o el finançament.
L’actual País Valencià té una llarga història i, per diferents motius, ara estem englobats dins d’un estat d’autonomies en què molts de nosaltres no ens sentim a gust. No tenim les mateixes costums, festes o tradicions que altres de l’estat espanyol. Tenim una altra llengua que compartim amb els germans catalans i balears i també tenim una legislació i una estructura econòmica diferent a la resta. Estem estancats econòmicament per culpa d’una espoliació fiscal que duu dècades convertint-se en una lacra social. Les polítiques centralistes dels diferents governs ens han convertit en una colònia de Madrid quan ens neguen sistemàticament un finançament just i la reparació del deute històric. La manca de reconeixement del nostre país com a subjecte polític ens retalla drets i ens impedeix participar sobre el model en construcció. Estem sotmesos a les voluntats de Madrid i ha de ser en la ciutadania on repose la sobirania.
L’assemblea pel Dret a Decidir de Castelló comença a rodar a principis de juliol del 2015 amb xerrades sobre el Dret a Decidir adreçades als joves que assistien al Feslloch. Començaren així la presència de membres del Dret a Decidir als actes convocats a Castelló. Però no va ser fins dos mesos després, el mes de novembre, que es presenta l’assemblea pel Dret a Decidir de Castelló a la casa de cultura de la capital de la Plana.
Des d’aqueix mes de setembre fins avui han sigut nombrosos els reptes que hem afrontat. A més de tornar a participar un any més al Feslloch hem participat a les convocatòries del col·lectiu LGTBI, perquè tothom té Dret a Decidir sobre el seu cos, o a les marxes per defensar una educació pública.
Hem col·laborat en una roda d’actes sobre el finançament amb l’exposició “L’or dels valencians” editada pels companys de l’Ullal d’Algemesí a diferents llocs de la nostra comarca, per la qual cosa volem agrair les regidories de cultura dels ajuntaments de Castelló i Betxí. Agrair també, com no, l’Ullal d’Algemesí, la Fundació Huguet i Acció Cultural del País Valencià, i, també, el Casal Popular de Vila-Real per haver-nos obert les seues portes.
Actualment, també tenim una participació activa amb l’assemblea del No a la MAT.
Tenim molts reptes de futur com ara acabar amb l’espoliació, la reclamació del nou finançament, el Dret Civil valencià, el corredor mediterrani, sense oblidar-nos de l’expansió d’aquesta eina buscant la transversalitat i la unitat d’acció entre la societat civil valenciana i els seus representants tant sindicals com polítics. Ens cal una unitat envers l’apoderament social, aprofundir en la democratització del sistema i, per això, no sobra ningú i ens calen totes. La creació d’assemblees en diferents poblacions i comarques va creixent exponencialment tal com creix també la idea de recuperar l’autogovern per a les persones.
En definitiva, tenim un projecte de país del qual vos volem fer partícips a tots i totes vosaltres. Serà un camí llarg i ple d’entrebancs, però ningú/na va dir que seria fàcil.
Si voleu compartir aquest viatge amb nosaltres, no ho dubteu, feu-vos socis i sòcies.
En els propers anys haurem de combatre en molts fronts.
Assemblea de Castelló de la Plataforma pel Dret a Decidir @csxDaD 
Decidim!
Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD

@dbenlloch

@DaDPV

@CSxDad