Felicitats Castelló

 El darrer 8 de setembre la ciutat de Castelló complia anys. Se celebrava el 756 aniversari de la fundació de la ciutat de Castelló de la Plana. Corria l’any 1251 quan en Jaume I va autoritzar mitjançant un document anomenat “privilegi” a Ximen Pérez d’Arenós el trasllat de la muntanya a la plana.


Uns anys abans de tot açò, i repassant un poc la nostra història, concretament l’any 1245, en Jaume I el conqueridor concloïa la conquesta del regne de València. Aquest territori conquerit va voler que fóra un regne totalment independent de la Corona d’Aragó i perquè així fóra va atorgar l’any 1261 unes lleis territorials pròpies anomenades «furs».

Poc a poc es va anar repoblant el nou territori conquerit sobretot d’aragonesos i catalans de les comarques de Lleida.

Es per això que té un gran simbolisme el recent agermanament de Castelló de la Plana amb la capital de la Terra Ferma.

El poble valencià va romandre independent amb els seus propis furs fins l’any 1707. Després de la maleïda batalla d’Almansa, que com molt encertadament parlen les lletres de les cançons del mític grup valencià Al Tall, va ser tota una desfeta. Les tropes de Felip V van guanyar a les de l’arxiduc Carles d’Àustria en l’anomenada Guerra de Successió.

Aquest, amb un acte de venjança per la defensa de la causa de la casa dels Àustries de la majoria del poble valencià, va incendiar al seu pas cap al nord algunes viles del País Valencià. I no només açò, Felip V el primer rei Borbó va promoure el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums antigues. I el que fou més greu, es va prohibir parlar la llengua d’ací. Aleshores la llengua valenciana va ser prohibida com a llengua en l’ensenyament, l’administració,…

Però l’any 1707, amb la derogació dels furs, també vam perdre el dret civil valencià. Ja amb la nova democràcia en els estatuts d’autonomia s’ha anat intentant reparar tímidament. L’any 2006 es va intentar d’una manera més decidida la reparació d’aquest greuge.

El govern valencià aprovà diverses lleis encaminades al dret civil valencià, però tant el govern socialista de Zapatero com el popular de Mariano Rajoy van recórrer al Tribunal Constitucional. Dons bé, el Constitucional, que tan ràpid dicta sentències en contra de referèndums i drets a decidir a Catalunya, en el nostre cas, porta ja set anys i tot indica que la futura sentència, com no, anirà en la nostra contra.

El País Valencià, arran de la desfeta d’Almansa i fins a dia d’avui, sempre ha sigut un territori menyspreat pel govern de Madrid, que sols s’ha recordat de nosaltres quant hem hagut de pagar.

És molt esclaridor quan Bonig (líder de l’oposició) diu que no te cap intenció d’anar a Madrid o a Brussel·les per a reclamar conjuntament amb el govern valencià la reparació del deute històric i un millor finançament. La mateixa que posa de condició per al finançament que recolzen els partits valencians la investidura de Rajoy amb una abstenció.

Dons bé, valencians i valencianes, ja és hora que ens unim com a poble, vinguem del nord o del sud, tinguem la ideologia política que tinguem. Ells ens volen separats perquè saben que així no tenim perill. Ja està be de tirar-nos pedres a la nostra teulada i agafem-nos de la mà i si cal anar a Madrid o a Brussel·les per a reclamar el finançament que ens mereixem, el dret civil valencià o el dret a decidir, anirem i res ens aturarà!

 

 

 

David Casanova

@dbenlloch

@CSxDaD