Diguem PProu

Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la primera preocupació per a la ciutadania de l’estat espanyol és l’atur i la segona, la corrupció. Aleshores com s’entén que el PP, principal partit involucrat en casos d’aquesta pràctica, siga el més votat? Però no és només la corrupció, és la permissivitat dels alts dirigents envers les persones corruptes que fan el que siga perquè la porqueria no esquitxe el partit. Ho ha fet Rajoy en innombrables ocasions, una d’elles amb Luis Bárcenas, qui va ser tresorer del Partit Popular al llarg de 30 anys i a qui confiaven la comptabilitat del partit, a més de la gestió dels diners. El “cas Bárcenas” ha tingut especial rellevància, i els dirigents populars el van encobrir fins al final, quan ja no cabien dubtes sobre la seva culpabilitat, el president de tots els espanyols mitjançant un missatge de text li va dir “sé fuerte Luis”.

Cap dimissió, ni d’ell ni de la secretària del partit, Maria Dolores de Cospedal. És evident que Rajoy era conscient de tots els casos de corrupció que colpejaven el seu partit, per molt que ell diga que no. De fet no vull pensar-ho, però… que una persona que dirigeix tot un estat, no se n’adone de tota la corrupció que l’envolta, és un mal presagi. Com pot dirigir un estat si no està capacitat per dirigir un partit? Podríem enumerar una gran quantitat de polítics pels quals ha demostrat la seua confiança i fins i tot ha posat la mà al foc. Evidentment la té més que socarrimada. El mateix Bárcenas, Rita Barberà, Jaume Matas, Alfonso Rus (“te quiero coño”), Francisco Camps… de Carlos Fabra inclús va dir que era un polític exemplar i que ningú podria demostrar la seua culpabilitat. Si era o no era culpable era el menys important mentre cap jutge ho poguera demostrar. I després de tot açò, on està Mariano Rajoy? Doncs encapçalant la llista del Partit Popular per a presidir l’estat espanyol.

El fet que tots els casos de corrupció es frenen als jutjats no té una altra explicació que el partit que ha governat la darrera legislatura amb majoria tant a la cambra alta com a la cambra baixa, malauradament té controlada també la justícia. El país que més corrupció té entre les potències europees és el país que menys jutjats específics contra la corrupció disposa.
L’exemple de com són les coses a l’estat, és el cas de les estelades a la final de copa, ja que també ha tingut la seua gràcia, després que un jutge desautoritzara la delegada del Govern a Madrid i aquesta continuara al seu lloc com si res.
Els casos de corrupció al País Valencià són nombrosos i n’hi ha alguns que deixen en evidència el Partit Popular en general, sobretot després que imputen a tot el partit per organització criminal i que, a més, per la seua envergadura, es coneixen tots els casos de corrupció, ja no sols a nivell estatal, sinó també a nivell internacional.
El jutge Jose de la Mata imputa l’exdirigent del PP Juan Cotino i altres 22 persones per un “pelotazo” en la visita del papa a València. Uns dies abans va ocórrer l’accident de metro més greu de la història de tot l’estat espanyol on 43 persones van morir. Els familiars de les víctimes han hagut d’esperar 10 anys perquè es creara una comissió d’investigació seriosa de l’accident. L’executiva de Camps (la qual no es va reunir ni una sola vegada amb les víctimes) va crear una farsa culpabilitzant el conductor del comboi, mort a l’accident, de ser el culpable del descarrilament.
En el “cas Brugal” cauen els principals dirigents d’Alacant, Sonia Castedo (batllessa d’Alacant), Luis Díaz Alperi (exbatlle d’Alacant) i José Joaquín Ripoll (expresident de la Diputació d’Alacant). La “trama Gurtel”, en la seua extensió al País Valencià, deixa imputats els càrrecs del PP com Ricardo Costa, Vicente Rambla, David Serra, Rafael Betoret, Víctor Campos, etc. O altres casos no menys vergonyosos però que si els enumerem tots, no acabaríem, deixaren imputats i/o condemnats altres alts càrrecs com Lola Johnson, Carlos Fabra, Óscar Clavell (que a pesar d’estar imputat, va de numero 2 a la llista per Castelló) o Francisco Martínez.
Malauradament en els darrers anys als valencians ens han conegut per les contínues notícies de corrupció i no per totes les coses bones, que en són moltes, al llarg del nostre territori.
I després de tot açò no ixen per demanar perdó per deixar-nos en calçotets, sinó que ixen per dir que si no són ells qui governen, ens espera el pitjor dels mals. Però, podem estar pitjor encara?
Fa pocs dies van aparéixer en una manifestació per les escoles concertades demanant la llibertat i la igualtat en l’educació i la dimissió del conseller Marzà. Ells, els mateixos dels “barracons de la vergonya”, que es van gastar més de 1.000 milions en sobrecosts. Una gestió del PP que ha generat el major espoli de recursos públics en la història del país. Doncs bé, ara i fins al dia de reflexió tergiversaran les coses per aconseguir novament el vot, el que no saben (o no volen saber) és que el poble valencià per fi ha obert els ulls i s’ha alçat de les seues cendres i mai més ens alimentaran molles.
 

David Casanova

@dbenlloch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s