Cap a la plena normalització lingüística 

  
“Valencià” és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la mateixa llengua que s’anomena oficialment “català” a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya nord, Andorra i l’Alguer. 

La llengua catalana ha sigut una llengua perseguida i maltractada al llarg del temps i mai cap règim, per més esforços que ha fet per acabar amb ella, no ho ha aconseguit. El 25 d’abril en la Guerra de Successió, després de la desfeta d’Almansa, les tropes borbòniques de Felip V ens van conquerir, implantant el Decret de Nova Planta, i ens van prohibir parlar la llengua d’ací. Quasi 230 anys després, exactament l’any 1932, gràcies a un grup d’intel·lectuals valencians, es va signar el manifest per la normalització lingüística. El text va rebre el nom de “Les normes ortogràfiques  de Castelló”. Quatre anys després, l’exèrcit feixista de Francisco Franco va executar un colp d’estat promogut per les oligarquies, l’extrema dreta, l’església…, desbancant el govern democràtic de la Segona República. El règim franquista va excloure novament la nostra llengua de les escoles i de les institucions però no va aconseguir excloure-la dels carrers. Al llarg del règim dictatorial, en la major part del País Valencià rural un gran nombre de persones no va tindre accés a una educació adequada, fet que va  comportar que no aconseguiren aprendre la llengua castellana, (ja que aquesta no era la llengua del carrer).

 A la dècada dels vuitanta i noranta va ser habitual encasellar les persones valencianoparlants com a gent inculta i de poble, malgrat que la majoria de gent de tota la vida d’una capital com Castelló, utilitzaven aquesta llengua, no així en el cas de les altres dos capitals del país com València i Alacant degut a altres factors. Una vegada arribada la democràcia i amb ella una molt feble normalització lingüística, al llarg d’almenys els primers vint anys d’aquesta, una part de la societat que es creien “familias de bien” o “de bona família” van començar a parlar als fills i filles en castellà, a més, ja que a l’escola no van estudiar tampoc en llengua autòctona, el resultat va ser la pèrdua sistemàtica de la llengua d’un percentatge important arreu del territori.

 L’exemple de com han sigut les coses en qüestions lingüístiques el podem trobar al poble de la Vall d’Alba (Plana Alta) governat durant 25 anys per qui va ser també vicepresident de la Diputació de Castelló, Francisco Martínez, actualment imputat per algunes causes i condemnat per altres. L’única llengua oficial d’aquest ajuntament ha sigut el castellà pràcticament fins a hui. Tot es feia en castellà, des d’escrits oficials, documentacions i senyalitzacions, tot el contrari que els pobles del voltant.

 Aquest senyor es creia que d’aquesta manera, la que per a ell era la veritable i representativa “societat castellonenca”, el consideraria una persona de poble però això sí, culta i intel·ligent. Com comenta el gran mestre valencià Joan Fuster en una de les seues biografies, l’anècdota de com la Guàrdia Civil, considerant-lo una persona de lletres, culta i intel·ligent li va fer la següent pregunta: “¿Usted por qué habla como los patanes?”. Aleshores s’ha de dir que les generacions venidores d’eixos “patans” són el millor actiu amb què comptem al nostre País i ens demostra que el que ens espera, és un gran futur.

 El que hem d’evitar i impedir que no puga tornar a passar és que se’ns prohibisca parlar la nostra llengua, el català del País Valencià.

 Després de tants anys de lluita en la defensa de la nostra cultura i la nostra llengua, veure certa gent en comarques com la Plana o el Maestrat, on  la llengua valenciana és la materna en més del 80% de la població i inclús de moltes persones nouvingudes, això sí, majoritàriament de fora de l’estat espanyol, que saben parlar-la sense dificultat. Aleshores, per què un romanés o una russa s’integren en la nostra societat culturalment i lingüísticament i no passa el mateix amb la immigració de l’Estat espanyol? Què s’està fent malament? 

 Veure sobretot la gent major adreçar-se a la gent que no coneixen en llengua castellana quan esta mateixa gent són també persones valencianoparlants, és un fet d’allò més habitual. No hem de tindre por a expressar-nos en la nostra llengua dins el nostre territori, en una gran majoria de casos la nostra interlocutora sent castellanoparlant, si ho vol fer, ens entendrà perfectament. Que no et facen creure que per parlar-li en valencià, eres una persona maleducada, tot el contrari, la maleducada serà ella si no vol entendre’t.

 Els valencians i valencianes som un poble obert i rebem a tot el món d’una manera magnífica, i així ho vam fer amb totes les persones immigrants sobretot de Castella i Andalusia que vam rebre en la segona meitat del darrer segle. Els i les immigrants que en la majoria de casos ara per ara són de segona generació i que malauradament quasi la totalitat d’ells no empren la nostra llengua per a comunicar-se, si més no, també és cert que molts d’ells l’entenen. Aquest cas és tot el contrari a Catalunya, ja que no sols l’entenen, també la parlen i és així que un gran nombre de persones es veuen tan integrades en la societat catalana que es consideren fins i tot independentistes.

 Apostem d’una manera ferma pels nostres drets lingüístics, i siguem els valencians i les valencianes qui poguem decidir la llengua a emprar en qualsevol nivell de la nostra societat.

 Perquè nosaltres tenim eixe dret, el dret a decidir.

 

David Casanova, Plataforma pel Dret a Decidir, PDaD

Twitter: @dbenlloch

Que ens espera el 26J

  

David Casanova

El principi d’autodeterminació dels pobles està reconegut en la Carta de les Nacions Unides i en els pactes internacionals sobre els drets polítics i civils i sobre els drets econòmics, culturals i socials.
Llegint açò, hauria de ser del tot inviable, i fins i tot anticonstitucional, que el poble no tinguera dret a dir el que vol ser com a poble i el que pensa com a poble dins del marc d’una presumpta democràcia, i dic presumpta per que no d’eixa de ser això, una presumpta democràcia amb uns governs que ignoren l’opinió del poble en temes tan importants com el dret a decidir, el model d’Estat i, fins i tot, el model de govern. Un govern a l’Estat espanyol els darrers quatre anys i un govern al País Valencià els darrers vint anys que de l’únic que s’han preocupat es d’omplir-se les butxaques, d’ofrenar totes les glòries que ens quedaven i de tapar els nombrosos casos de corrupció que han tingut condemnant tot un partit polític per corrupció, com es el cas del PP de València, i, en el cas del govern de l’Estat, fent una gestió amb nombroses retallades i afavorint clarament els qui més tenen amb l’excusa de la crisi. De fet, les dades són clares, han apostat pel benefici de la classe alta i els rics cada vegada ho són més, augmentant així la diferència de classe.
En la darrera legislatura (la més curta de la història), s’ha demostrat la incapacitat d’un partit (PSOE) per poder formar un Govern de progrés i d’esquerres, prioritzant la voluntat de bancs, grans empresaris (dels quals alguns son barons seus) i de l’IBEX , i tot això es degut al fet que els que s’anomenen socialistes cada vegada estan més lluny del socialisme.

  
Quin poder assolirà Compromís en un hipotètic govern de pacte amb Podem/IU i el PSOE? Li posarà remei a la xenofòbia lingüística i cultural o al greuge financer que sofrim reparant així el deute històric? No tinc dubtes (no vull tenir-los) que, si més no, ho intentaran. Però serà prou amb intentar-ho? No ho sé, el temps ho dirà. A priori no serà gens fàcil amb un partit (Podem), la prioritat del qual no serà la defensa del País Valencià com a subjecte polític. Com no ho va ser, en la darrera legislatura, la defensa del grup parlamentari que els valencians i les valencianes així van voler a les urnes.

 

I el tercer partit en discòrdia no és altre que el “Partido Socialista Obrero Español”, que en les quatre paraules que composen les seues sigles tan sols encerten a endevinar una, “espanyol”. Perquè com a partit està totalment dividit en batalles internes de poder al mode de “Joc de Trons” i això de “socialista” i “obrero” ja fa molts anys que ha passat a millor vida.
La seua versió a Catalunya deixa molt clar quines son les línies a seguir, torpedinar qualsevol indici de voluntat popular posicionant-se en contra de qualsevol nacionalisme i del dret del poble a decidir lliurement, fent oposició, colze amb colze, amb un partit ultraespanyolista com Ciutadans.
Si bé Podem no deixa de ser un partit espanyol, sembla la millor opció per al govern de l’Estat, ja que tampoc podem pretendre, i seria utòpic pensar-ho, que s’establisca un Govern a l’Estat espanyol que estiga controlat per un partit nacionalista valencià, basc o gallec. Però seria important que tinguera un pes específic dins d’una coalició. Que un partit com Podem diga obertament que està a favor del dret a decidir és un pas endavant molt important, més encara si pensem que aquest partit en coalició amb Esquerra Unida pot ser la primera força d’esquerres al Congrés dels Diputats. El que falta per veure és la postura dels hipotètics socis de govern, el PSOE, que no tindrien mes opcions que acceptar-ho, si els resultats del proper 26 de juny els foren desfavorables, pressionats per la necessitat de formar govern i així no repetir la història de la darrera legislatura.
Els valencians i les valencians tenim raons per ser optimistes i creure que aquesta vegada puguem formar un grup parlamentari propi, un grup de polítics que ens representen, però, per damunt de tot, de persones, ciutadans valencians que defensen els nostres interessos i el nostre dret a decidir a Madrid.
Twitter; @dbenlloch

@CSxDaD

Volem l’acord a Cabanes

VOLEM L’ACORD A CABANES 

  Al setembre de 2012 Estrella Borrás va accedir a l’alcaldia de Cabanes després de la renúncia de l’anterior alcalde, Paco Artola, i a les eleccions municipals del maig de l’any passat, la llista que ella encapçalava, va ser la més votada, però sense aconseguir la majoria absoluta inclús amb el suport de Ciutadans.

  Després de setmanes de negociacions, el PSPV i Units pel Poble – Compromís no van poder arribar a un acord per governar conjuntament el consistori municipal i d’aquesta manera Estrella Borrás es va convertir novament en batllessa de Cabanes gràcies als 4 regidors del PP, envers els 3 d’Units i els 3 del PSPV, els quals hagueren sumat majoria.

 El declivi del PP al País Valencià no ha passat de llarg per Cabanes sinó que s’ha quedat, i de quina manera! El PP ha demostrat dia rere dia les seues polítiques clientelars d’amiguismes i la seua corrupció contínua a tots els nivells i en totes les seues vessants. Les irregularitats a l’Ajuntament durant aquesta legislatura, i també en les darreres, han sigut nombroses segons l’oposició i la fiscalia. Un dels casos de corrupció més vergonyosos dels darrers anys el va destapar Carles Mulet amb el cas de les contractacions externes. I és que estan imputats els darrers tres alcaldes populars, Artemio Siurana, Paco Artola i Estrella Borrás, a més de l’arquitecte municipal i exregidor popular de Benicàssim Rubén Bellido i el soci d’aquest, Juan Antonio Juncos, per les contractacions externes de l’ajuntament al despatx del soci de l’arquitecte municipal. Contractes que superen àmpliament els 200.000 €. 

 Fa unes setmanes la portaveu socialista Virginia Martí va presentar també una denúncia a la fiscalia de Castelló contra Estrella Borrás al·legant presumpta prevaricació en l’adjudicació dels contractes de neteja de les platges. Segons els socialistes, l’alcaldessa va arribar a fraccionar dos contractes fins el límit legal de 18.000€ i així poder adjudicar-los a empreses amigues.

 El mateix dia que Estrella va presentar la dimissió, el grup municipal Units pel Poble – Compromís va traslladar al ple una proposta per rebaixar un 50% el sou d’aquesta, que passaria a cobrar 1.200 € mensuals degut a la deixadesa de funcions i una gestió irresponsable ja que, en el que portem d’any, l’equip de govern encara no ha sigut capaç de presentar els pressupostos per a aquest 2016, deixant una evident paràlisi de les gestions municipals.

 Tenim una oportunitat única de canviar les coses i fins i tot d’anar units, agafats de la mà amb la majoria d’Ajuntaments progressistes de la Plana de l’Arc i demanar un millor finançament també per als nostres pobles. Perquè junts sumem més i ens fa millors!

 Les sigles són pràcticament secundàries a nivell local, i l’exemple clar el podem trobar al consistori veí de Bell-lloc, on més de la meitat dels regidors de l’equip de govern són independents, sense cap afiliació al partit al qual representen i amb una ideologia d’esquerres molt diversa. El realment important és reparar la ferida de mort que té el poble de Cabanes després de tants anys de desgoverns populars. Cal aconseguir formar un govern d’entesa, progressista i renovador, que treballe pel poble i per al poble. S’han d’oblidar velles disputes i asseure’s a negociar novament, amb la mirada posada en les veïnes i veïns de Cabanes, sense rancúnies i amb esperança de qui realment desitja canviar les coses. 
David Casanova

Twitter: @dbenlloch