Rodrigo, tu vas guanyar

rodrigo-ratoRODRIGO RATO
Uns mesos abans de concloure la segona legislatura de Jose Maria Aznar, la que no va necessitar d’un tal Jordi Pujol per poder governar, ja que tenia una còmoda majoria absoluta al congrés dels diputats, Aznar va fer públic que no es presentaria a la reelecció per a president del govern espanyol. Aleshores eren molts el interrogants que s’obrien al Partit Popular, ja que la retirada d’Aznar de la vida política significava l’adéu del mite, aquell que havia aconseguit arrebatar al PSOE de Felipe González el govern de l’estat despres de setze anys. Al igual que han fet ara en l’elecció dels candidats per a les autonòmiques d’aquest mes de maig, l’any 2003 no va ser diferent. I es que el nou candidat per a presidir el govern en la llista del Partit Popular, no s’elegiria democràticament en unes primàries, si no directament amb el dit de Jose Maria Aznar. D’entre tots els posibles candidats hi havia dos que destacaven de la resta, un era Mariano Rajoy Brey que havia ocupat els ministeris d’administracions públiques i el de presidència al govern d’Aznar. L’altre destacat era Rodrigo Rato, ex ministre d’Economia i Hisenda i màxim favorit.
Pero contra tot pronòstic, el dit de Jose Maria Aznar aquell 30 d’agost de 2003 va assenyalar a Mariano Rajoy per que fos el secretari general del PP i candidat a la presidència del govern. El que aleshores va parèixer una derrota de Rodrigo Rato, baix el meu punt de vista es tot el contrari. El temps ha demostrat que Rato va eixir guanyar amb la decisió d’Aznar.

Rajoy va perdre les eleccions del 14 de març de 2004 i va pasar a ser cap de l’oposició fins a les eleccions generals del 20 de novembre del 2011, quant va conseguir la majoria absoluta. Es president del govern de l’estat español, fins a dia d’avui. Segons la declaració de bens, guanya al voltant de 200000€ anuals.

Rodrigo de Rato y Figaredo, despres de no ser elegit com a candidat pel Partit Popular per a presidir el govern, va anar a la llista del PP a Madrid com a numero 2, i va ser elegit diputat, càrrec que va renunciar pocs mesos despres al ser nombrad director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), càrrec que va ocupar fins l’any 2007 quant va dimitir. El mateix any s’incorpora a la divisió internacional del banc de Lazard i uns mesos despres forma part del Consell assessor internacional del Banc Santander.

Del 2010 fins el 2012 va ser president de Bankia, i en l’actualitat es conseller assessor de Telefónica. Només en els pocs anys que va treballar per al banc internacional li van abonar 6,2 milions d’euros. Es previsible que Rodrigo Rato haja acumulat en els darrers 10 anys una veritable fortuna personal. Si aquell 30 d’agost de 2003 el dit d’Aznar en lloc d’assenyalar a Rajoy haguera assenyalat el que a la fi era el favorit per als estadistes, a dia d’avui tindríem al primer president de l’actual democràcia detés i imputat per diverses causes greus. Com sol passar amb els darrers casos de corrupció, els polítics comdemnats pasen una curta temporada a la presó que ells elegeixen amb totes les comoditats per a despres passar a disfrutar ells i les següents generacions la fortuna aconseguida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s